Welcome back to Etown! (Primeres hores)

"Ja sóc aquí" una altra volta, cuatre mesos més que no estaven previstos, però que espere que vagen almenys igual de bé que els primers. Vaig arribar diumenge per la nit, a les 11 entrava a ma casa i ja hi havia molta gent. Cares que ja coneixia i cares que encara no (Micaela i Livia d'Itàlia, una xica del Japó que encara no se dir ni escriure el seu nom i Alexandra de França).
Vam estar bevent cervessa i xarrant, contant-nos les vacances de nadal i totes ixes coses.
Eixa nit també vaig vore la meua "nova" habitació, més europea que mai. Thomas és un roommate excel·lent, un tio holandès molt majo al que li encanta sentir Ska-P (Ska-pi, diu ell), el tindrieu que sentir cantar "Lega legalización... cannabis...". L'habitació ha canviat, ja no hi ha calcetins bruts baix del llit, ha ficat els mobles com deuen estar i ha comprat un telèfon fixe per als dos (+1 717 361 3663).
Una volta vaig anar a fer el llit, em vaig trobar amb una desagradable sorpressa, els meus llençols havien estat utilitzat per alguns dels que han estat en ma casa durant estes vacances i estaven bruts amb taques moooooolt sospitoses. Per a la vostra curiositat... ja estàn a la basura! Així que, per a continuar en la tradició de les primeres nits... vaig tornar a dormir en el meu sac!

200 visites!!!

Eiiii! Moltes gràcies a tots!!! En menys de dos mesos que vaig ficar estadísitiques al bloc, s'han contat dos-centes visites! Veig que l'objectiu del bloc està cobert: pretenia ser un passatemps per a mi (ho ha sigut) i un altre per a la gent que ho volguera, i a més fer saber el que visc per ací. Així que jo content.

A continació, ficaré coses curioses de les estadístiques de la web:
-Visites des del 3 de novembre: 202 (per a ser sincers, dir que 28 han sigut meues)
-Visites per proveïdor d'Internet:
Telefònica ----45
Activanet -----22
Jazznet -------15
Ono -----------11
UJI ------------ 5
-Rècord de visites: 6 de desembre (dia de la Constitució, 17 visites).
-Països que visiten la pàgina (hi ha coses curioses): Espanya, EUA, França, Austràlia, Brasil, Perú, Malaysia i Índia...
-Per exploradors d'Internet: 64.38 % Internet Explorer, 34.5% Firefox, 0.78% Safari/Konqueror.
-Buscadors: 4 persones han buscat la pàgina en Google, 1 amb el buscador MSN.

Bé, també cal afegir el premi a la persona que ha sabut trasmetre la seua passió per la lectura d'este bloc. Ha fet més comentaris que ningú, i se poden certificar vàries visites. OJO! No estic dient que hi haja gent que no l'haja visitat tant, estic dient que ha fet més comments. A més, és una molt bona escusa per a ficar esta foto.

El copyright d'esta foto pertany a Bachero, qui va titular esta foto com "El negre de corrupción en Miami". Un aplaudiment per al visitant honorífic del Fall Semester!

Elizabethtown College covered by a lot of snow!

Yesterday night at 12 it started to snow. Forecast said that we were going to have 5 inches of snow, and this moring, when we woke up... we checked it. We only saw the paths we use to walk, the rest was covered by 15-20 cms. of snow.

Elizabethtown College is very nice today, you can see snow on the roofs of the buildings, Lake Placida is frozen with snow on it, the ducks curl up on the ice, and one can see some snowfights around the campus.

We have had a sunny day after the snow.

Please, if you don't see this entry in good conditions... write a comment! And also, I apologize for some mistakes I could have written in this entry.

Al final... la neu!

Vos dia que podria caber la possibilitat que nevara, no? Pues bé, el dia que vam moure cap a Vernon, NJ va nevar per la nit. A Elizabethtown també va nevar un poc.
Però bé, la neu se'n va anar i jo no la vaig vore, ja que quan vaig tornar del pont de Thanksgiving ja no estava. El dissabte, en canvi, allà les 11 de la nit (mentre teniem una "festa japonesa", amb cervessa del país nipó inclosa) es va ficar a nevar, i menuda nevada! Va estar tota la nit nevant i la neu va quallar. A les 12 es va declarar la guerra en l'aparcament de darrere de ma casa i ens vam caçar a boles de neu. En total unes dues hores llançant boles de neu, perseguint-nos, ficant neu dins de calçotets... Entre bola i bola em vaig enrecordar dels meus amics, com podeu vore en la foto.


La veritat és que va ser molt bonic que nevara i vam disfrutar com xiquets!
Com podeu imaginar, i vore en l'estació meterològica que vaig posar, ací comença a fer un fred que pela, pero en fí, crec que estic acostumant-me un poc.

Thanksgiving! (Acció de Gràcies a Vernon, NJ)

Com alguns sabeu, vaig passat Acció de Gràcies a casa d'una amiga meua en New Jersey, vam menjar pavo, vam vore neu i el desfile de Macy's en Nova York.

El primer dia que estavem allí ens vam alçar a les 5.30 del matí (sí, heu llegit bé) per anar a Nova York, i tindre un bon lloc per a veure el desfile dels grans magatzems de Macy's. Va estar molt entretingut, vam vore els 'balloons', 'marching bands', cheer leaders, gent famosa (Natasha Bedingfield, per exemple)... La gent està un poc destorbà, xillaven als globos com si no estigueren acabats, els xiquets tenien una cara d'ilusió impressionant, i els adults xillan tan o més com els xiquets. Va ser prou interessant, feia prou de fred, pero era molt entretingut.

Per la vesprada vam anar a casa d'una tia de la meua amiga, i vam menjar el tradicional Pavo de Accio de Gràcies, era enorme! També vam menjar més coses típiques de Thanksgiving, que ara no sabria anomenar, la cosa és que em vaig quedar prou ple. Pero no vaig ser l'unic, perque la família de la meua amiga (Stepheni) va decidir anar a passetjar, i és això el que vam fer, per a baixar el dinar-sopar.
La tia d'Stepheni viu a 5 minuts de la vora del riu Hudson, a l'altura de Manhattan, així que vam tindre la oportunitat de vore Manhattan de nit, tota il·luminada. La veritat és que era una imatge molt bonica.

Ja al dia següent vam anar de compres, ja era el dia de les rebaixes més grans als EUA, de fet me vaig comprar un pantaló per 20 dolars, quan en valia 105. Val la pena, no?

La resta del cap de setmana de Accio de Gracies va estar molt bé, la familia de la meua amiga em va tractar molt bé, són molt divertits. Saben algunes paraules en espanyol i em van contar històries de quan van anar a Mèxic, del pare (que sap frases en espanyol per als latinos malos que ha de detindre...). Em van fer riure molt i van fer que passara un bon cap de setmana.

Conoce en tiempo real "how the weather is"!

He trobat açò per una web. Així es pot seguir les condicions climàtiques d'Elizabethtown i de Vernon (on estic este cap de setmana) casi en temps real, per a aquells que disfruteu veient Previsions Meterològiques i termòmetres.

Nevarà?

Estem a finals de novembre i encara no ha nevat! Estic proveït amb un gorro (fet per la millor mare del món), tres bufandes i un bon "jaquetó", tot preparat per a les temperatures polars que em van dir... I encara no ha fet fred fred!

Però pot ser la meua ansia de neu i fred es veja premiada pròximament.

El dimecres me'n vaig amb una veïna amiga meua a sa casa, amb la seua família, per a celebrar Acció de Gràcies (Thanksgiving). El seu poble es diu Vernon, al nord del estat de New Jersey. (feu click als enllaços si voleu vore-ho amb Google Maps).

Està a una hora de Nova York, i aprofitarem el pont per anar i vore el desfile del centre comercial de NY Macy's i el arbre de Nadal de Rockefeller Center.

Però bé, vaig a centrar-me en el tema de la entrada en el bloc. Pot ser que neve, i que faça fred. Així que a menjar pavo i a vore com neva des de la finestra de casa de la meua amiga Stepheni.

Si voleu vore la previsió del temps per als pròxims dies en Vernon... o en Elizabethtown... feu click. Com diu Miquel... ja venen els pingüinos!

30 visites en 13 dies!

Bueno, com no dixeu cap comment i no sabia si algú llegia açò o no, vaig ficar un servei d'estadístiques per a vore si estava escrivint només per a mi. Però gràcies a Déu, després de 13 dies que tinc ficat això, he vist que 2,3 persones visiten el blog cada dia! Però no només importa la quantitat, sinò la qualitat, i la gent que visita el blog està 4 minuts i 35 segons llegint (o almenys amb la pàgina oberta). Bueno, qui visite... que deixe comments, per favor, que me fa il·lusió.
Ens veiem en mes i mig, xiquets!

El nou Josep Maria fa esport (a vegades)

Alguns ja haureu sentit alguns rumors... Efectivament són certs: faig esport. Tres hores de tennis setmanals, una o dos (o ninguna) de gimnàs, he participat en la lligueta interna de soccer i ara en la de football (futbol americà).

El tennis... per a ser sincer, ja s'ha acabat. Com vé el fred i l'assignatura és només d'un crèdit (1,5 crèdits UJI) ja s'han acabat les classes. Però mentre hem tingut classe, ha estat prou bé. Els primers dies les pilotes anàven a l'aire, com un globus, i baixaven, ara ja passen la xarxa de forma més ajustada i, més o menys, van al lloc on vullc. El servei està per millorar i el revés... millor no parlar. En tennis hem fet un treball (jo l'he fet sobre Rafael Nadal) i un exàmen. El exàmen era facilet, ens teniem que apendre el nom de les ratlles, la puntuació i dos xorrades més.

Pel que fa al football, és una risa. Ens van dir si voliem jugar (a Andreas, Thomas i jo), vam dir que sí però que no teníem ni idea de futbol americà, però van insistir en que si sabiem agafar un passe i correr, era suficient. La cosa és que hem jugat tres partits, i els hem perdut els tres... però estem millorant. Com a anècdota contaré que en un moment determinat, erem al camp quatre europeus i tres xiques... i que vaig interceptar un passe i vaig correr unes quantes iardes, no moltes, perque em van interceptar, però en ixe moment em sentía Forrest Gump, mentre el meu equip em cridava "Run, run... Go, go!".

Explique la foto. El divendres vam jugar un partit a dobles, Andreas i Thomas vs. Romain i Josep M. Resultat final: 6-3, 7-6 (7-5). En la foto, Romain i jo celebràvem un dels punts que férem, encara que no ens donàren la victòria.

Un bon cap de setmana de Halloween

Aquest passat cap de setmana (28-30 Octubre) ha sigut molt interessant en molts aspectes. Primer de res perquè era Halloween, i això és sagrat per als Americans. Després perquè vam anar a Nova York amb gent del college, era una excursió organitzada per la Multicultural Affairs Office. I ja, per a completar el cap de setmana... el diumenge vam estar tancats en la biblioteca tot el dia (i part de la nit) per a estudiar sobre la Unió Europea. De veritat que ha sigut un dels millors caps de setmana des que estic ací, i he estat sentint-me molt feliç (amb tot el que significa eixa paraula).

Divendres nit: Festa de Disfresses

El club internacional del College, al que orgullosament pertanyem, va organitzar una festeta de disfresses el divendres per la vesprada-nit (després de sopar). La majoria dels membres del club ens vam disfressar i vam anar allí a riure, a menjar dolcets i a beure aigua i llimonada. Ens vam fer unes fotos i ens vam riure prou.


Jo em vaig disfressar de Blue Brother junt a Thomas Wetzer. El disfraç era fàcil: una careta de 4 dòlars, una camiseta blanca, pantaló negre i un calcetí negre que feia de corbata.
Per altra banda tenim a Koji, disfressat de Cat in the Hat, encara que pareig un pingüí amb un barret. Trobem a Denisse vestida de bruixa, a Romain de Drácula....

Dissabte: Day trip to New York

A les 6.30 del matí (sí, heu llegit bé) estavem citats per agafar el autobus cap a la Big Apple. Jo anava en un autobus diferent als meus companys, ja que vaig arribar tard per apuntar-me al seu bus. Però al final me va anar bé, perquè el meu va arribar una hora abans.

Eixa hora de més la vaig aprofitar creuant una part molt bonica de Central Park (dic una part, perquè el parc té una extensió de casi 3,5 km cuadrats) per arribar a Strawberry Fields, una espècie de memorial a John Lennon al costat de sa casa, on va ser assasinat. Vaig creuar des del Metropolitan Museum hasta Dakota Building (on viu Yoko Ono), i pel camí em vaig trobar coses molt boniques ('cute' com diuen els ianquis).
Vaig vore molts xiquets disfressats de fantasmetes, esquelets, fades, Darth Vader, etc. Anàven cap a un lloc on feien coses per a ells i que estava ple de carabasses, gent passejant, gent corrent, gent en bici, gent ben vestida... Se notava molta vida en ixe parc, per un moment vaig pensar que ojalà fora jo un New Yorker!

Una volta vaig arribar a Strawberry Fields i vaig vore el mosaic amb flors dedicat a Lenon, em vaig fer la foto corresponent i em vaig adreçar cap a la casa on va ser assasinat.
Una volta faig fer tote ixe recorregut vaig agafar un metro per a trobar-me amb Thomas, Romain, Denisse, Jara, Andreas i Wendy. Vam desdejunar-dinar junts i ens vam separar en tres grups: Jara (al Museu d'art modern), Andreas i Wendy (al Metropolitan Museum) i Denisse, Thomas, Romain i jo en un altre grup.
Nosaltres vam anar a Wall Street i el Financial Disctrict, després a Battery Park (al sud de Manhattan) per vore l'Estatua de la Llibertat des d'allí, després la zona zero i els barris del Soho, Tribeca i Greenwich Village. (La foto on estic jo és davant de la Borsa de Nova York i l'altra al metro de Wall Street)
Els barris del Soho, Tribeca i Greenwich són els més avançats pel que fa a la cultura, art, moda,... És un barri ple de gent jove, galeries d'art, tendes de roba jove molt moderna, locals de música... Hi havia un ambient impressionant, gent vestida molt moderna, parelles homosexuals agafades de la mà, restaurants, bars... Les cases no eren altes, amb colors bonics i les típiques escales a la fatxada. Es respirava un ambient fresc, cosmopolita i fins i tot intel·lectual en alguns moments. Una llàstima no poder viure allí uns mesos!!
La veritat és que passetjar per Nova York és sempre una experiència inolvidable: edificis bonics, gent ben vestida, tendes sorprenents, publicitat per tot arreu, taxis, restaurants... Sempre és una llàstima pujar a un tren o a un autobus per anar cap a Elizabethtown i deixar la ciutat que mai dorm enrere. Però una volta més, sé que en un mes tornaré.

Dissabte nit: Festa loca americana

Próximamente. Resum ràpid: la gent se feia un xupito en cada casa del meu veinat. La guanyadora es va engolir 35 (casi dos voltes al veinat). Gent corrent nueta, gent vestida de dracula.... Ampliaré detalls próximament!

My friend Andreas!

My friend Andreas with his pefect Spanish-German pronuntiation. "Sojrro!"

As you can see, he has a very particular way to pronounce the name of this Latin Heroe. But it's ok, Andreas is a good guy, nice, funny (sometimes hilarious) and smart. He's getting a good friend of mine. We spend a lot of time together!

The other people in the video are: Denisse (from Mexico), one of the biggest Coldplay fan ever, very nice girl, always smiling, with a weird Spanish language. And Thomas (from The Netherlands), very nice too, Philadelphia Eagles' fan, I like to spend time with him too.
Another day I will introduce Romain, from France and maybe more people!

Today is October 20th, I've already been here for two moths which means that in two months I'll go back Spain. It's very sad to think that in 60 days I'm not gonna see these people everyday, as it's getting usual here.

Acte de Benvinguda (vídeo)

Penge un vídeo del dia que es va fer l'acte de Benvinguda dels nous estudiants, a finals d'agost. Espere que vos agrade!

MLA Style

Sempre escric coses que faig, amics, viatges... però en esta entrada parlaré de un treballet que he hagut de fer.

El tema era "Self and Country", havia de parlar de mi, com sóc, un poc de la meua vida passada present i futura... i del meu país... Burriana? Valencian Country? Spain? Bé, al final de tot un poc. El meu Research Paper es va titular Spain is different, en referència a les diferències entre Espanya i la resta del món i les diferències culturals internes. Vaig explicar coses sobre 'rojos separatistas' que volen desmembrar el estat i eixes coses tan particular que tenim.

Vam fer el treball ara fa un mes, i el professor ens el va tornar en coses que corregir. A banda d'ampliar un poc algunes cosetes, em va dir que havia de seguir el MLA Style!!! A alguns vos sonarà, APA style, Chicago Manual... són com unes directrius per a fer un research paper, una investigació, un treball per a classe... En definitiva, per a fer-ho curt: normes d'ús de la negreta, subratllat, cursiva, manera de titular, com ha de ser la portada (centrada, amb el titol en el primer terç de la fulla, el teu nom precedit per by...), etc.
Però el més important: com citar la bibliografia! Ací li donen molta importància a ixes coses, a la forma (també al contingut), però la forma és de vital importància. T'obliguen a seguir MLA Style, o APA, o Chicago Manual...

En fí, que ací no deixe d'apendre coses cada dia, i estic feliç d'això!

Vos deixe en una frase del meu treball: "...since last August 2005, Spain is the fourth country in the world where homosexuals can get married and adopt child with the same rights as heterosexual couples..." I el professor em va preguntar que qué pensava Bush d'això. Inmediatament l'altra xica espanyola i jo li vam respondre 'We don't mind!'

Esteu llegint un 'bloc', no un 'blog'

El Termcat ha adaptat l'anglicisme 'weblog', la paraula correcta en català és 'bloc'. Benvingut siga! Però, personalment, m'agrada més el terme emprat per Miquel: 'Beloc'.

Notícia

(Men vaig a dinar, ja he fet prou el vago este matí)

My roomates!

Maybe It would have been better to talk about my roommates the first weeks but... Now or never!
Ok, I live in a house with three rooms, two single rooms and one double room. I live in the double room shared with Bhavin Patel, he is from India. He is nice, good person, and he loves to sleep.... but he worries very easily (Nobody is perfect). Our other mate is Koji Ueda, from Japan, very nice too, he likes to talk about a lot of things, very generous too, he likes to cook, to play basketball (Philadelphia 76rs supporter) and he likes to live at night. The other roommate is Josh, I think he is very busy guy, he's never at home, maybe he's working and I know that he love TV shows.
Here you can see one of the funniest pictures of my roommates. I think it describes their personality very well. Don't you think the same, roommates?

I ♥ NY

Segon cap de setmana seguit fora de Etown, i una volta més va valdre la pena. Este cap de setmana vam fer cap a New York City. Andreas, un xic alemany amb el que estic agarrant molta confiança, va alquilar un cotxe des de l'aeroport de Harrisburg, que més tard deixariem en Manhattan. Un total de 6 persones anavem en aquell carro americano: Thomas (holandès), Romain (francès), Paola (ecuatoriana), Denisse (mexicana), Andreas i jo. Però no tots anàvem en el cotxe, per altra banda, en tren, anàven uns quants més.
Va ser una aventura entrar a Manhattan en cotxe, més que res perquè és un kaos. Castelló a les 7.30 de la vesprada no té res a veure: milers de cotxes, taxis, busos, peatons, carros de hot dogs, etc., canviant de carril sense intermitent, a tota velocitat, clàxons... Un estrès, sobretot si tens un mapa vell que te diu que pots passar pel costat de la Zona Zero (antic World Trade Center). A més, a banda d'això, es va ajuntar que ens vam equivocar de tunel per accedir a Manhattan i vam fer cap al costat oposat d'on teníem el hotel. Però bé, en compte d'estresar-nos, gaudirem de les vistes de NY, fins i tot vam creuar el pont de Brooklyn amb el cotxe.

Sincerament, en eixe moment va ser molt emocionant pensar que erem sis joves estudiants, cadascún d'un país diferent amb un cotxe alquilat passant pel pont més bonic de Nova York. La veritat és que em sentia molt afortunat, a pesar que ens trobàvem a l'altra punta de la gran manzana.

El primer que vam fer, una volta ja havíem deixat les bosses al hotel (si es que mereix eixe qualificatiu), va ser anar a Times Square, el orgasme de la societat de consum i dels anuncis!! Però de camí allí, en el taxi, ens vam enterar d'una notícia prou inquietant, s'havia anunciat una amenaça sèria de bomba en el metro de Nova York, perfecte. Però no ens deixàrem impressionar per Osama y sus secuaces i vam fer vida normal de turista, encara que, per si de cas, no vam agafar cap metro.
Times Square és molt bonic, està tot ple d'anuncis, colors, llums, spots de TV, la MTV, alguns teatres, restaurants... Te pots trobar gent de totes les races i colors. Sense dubte, és el que més m'impressiona de Nova York, que no te sents diferent en cap moment. Times Square, per a mi, és un resum ràpid del que són els Estats Units: multiracial, multicultural, consumista, turistic, segur, amb abundància de menjar...

El divendres va ser turístic total: Guggengheim Museum, Empire State, Little Italy, Chinatown, 5th Avenue, Zona zero... Estar en el Observatory del Empire State és jugar a ser Google Earth, els edificis se veuen allà baix, els taxis es mouen molt lentament, veus la Estatua de la llibertat com un Playmobil... Una altra cosa prou destacable és el menjar de Chinatown, bo i barat. La zona zero, la veritat és que impressiona moltíssim, i fins i tot conmociona.

Dissabte va ploure tot el dia :( i vam decidir anar al Metropolitan Museum: Egipte, Roma, Grècia, art modern, art xinès, japonès, americà, inca, maia, azteca, africà, Renoirs, Degas, Van Gogh, Monet, Picasso, Miró, Mondria... 5 hores ens vam tirar allí dins! És impressionant tindre tant art de tanta importànciaen un sol lloc. Després tocava Saint Patrick, tendes de la Cinquena Avinguda, caríssssssimes, sopar en un restaurant mexicà, amb tequila de 7 dolars inclòs, i a dormir. Estava rendit, vam caminar moltíssim i els meus peus m'insultàven en cada pas que donava.

Diumenge caminàrem un poquet, vam vore el Flatiron Building, dinar i tren cap a Elizabethtown. A l'estació de tren de Nova York, dos soldats amb vestit de guerra i una metralleta que donava por ens van donar la benvinguda. Més tard ens vam enterar que el dia anterior van desalotjar l'estació perque algú es va deixar una botella de lejía oblidada per allí.

En definitiva, bona companyia, una ciutat impressionant que et sorprèn contínuament.

"En tres palabras: wow, wow, wow!!!"

Així va descriure el concert de Coldplay una de les fans més grans que he conegut mai: Denisse. Les van tocar totes: Yellow, Clocks, In my place, The Scientist, Speed of sound, Fix you... Són uns cracks en directe, de veritat.
Després d'agafar un bus des de Harrisburg a Washington D.C. (3.30 h de duració), un tren des de Washington a Manassas (1 hora), i un taxi (30 mins) vam arribar a Bristow, estat de Virginia, en un pavelló al mig del norres. Però Coldplay estava esperant-nos, era l'últim concert de la gira als EUA i van estar casi 2 hores tocant. Fins i tot Chris Martin va saltar del escenari, es va ficar al mig del pavelló damunt d'una taula per acabar In my place! (ho tinc en vídeo!).

Destacat: Fix You i Clocks.
Millorable: El fred que vam passar esperant un taxi després del concert.

Al dia següent, ens vam alçar en Washigton, una senyora capital d'estat. Casa Blanca, Capitoli, Lincoln Memorial, Jefferson Memorial, WWII Memorial, Korea Memorial, Vietnam Memorial,...
Mireu la foto, veieu a Jenny cridant "Forreeeeeeest!!"? També, des d'on està presa la foto, Marthin Luther King va pronunciar el seu famós discurs "I have a dream" davant d'una gran magnitud de persones.
Ja el diumenge, vam visitar el cementiri d'Arlington, on està soterrat tot aquell que ha servit al país, soldats caiguts en les múltiples guerres on ha assistit EUA (que no són poques), generals, almirants, astronautes... i per suposat la tomba de John Fitzerald Kennedy, la seua esposa i dos fills. Després, una visiteta al barri de Georgetown, un barri molt europeu, dinàmic i ple de gent jove i tendes... i cap al bus directe a Harrisburg!

En definitiva, un bon cap de setmana fora d'Elizabethtown, propet de Bush i Coldplay, que ja feia falta!