Thanksgiving! (Acció de Gràcies a Vernon, NJ)

Com alguns sabeu, vaig passat Acció de Gràcies a casa d'una amiga meua en New Jersey, vam menjar pavo, vam vore neu i el desfile de Macy's en Nova York.

El primer dia que estavem allí ens vam alçar a les 5.30 del matí (sí, heu llegit bé) per anar a Nova York, i tindre un bon lloc per a veure el desfile dels grans magatzems de Macy's. Va estar molt entretingut, vam vore els 'balloons', 'marching bands', cheer leaders, gent famosa (Natasha Bedingfield, per exemple)... La gent està un poc destorbà, xillaven als globos com si no estigueren acabats, els xiquets tenien una cara d'ilusió impressionant, i els adults xillan tan o més com els xiquets. Va ser prou interessant, feia prou de fred, pero era molt entretingut.

Per la vesprada vam anar a casa d'una tia de la meua amiga, i vam menjar el tradicional Pavo de Accio de Gràcies, era enorme! També vam menjar més coses típiques de Thanksgiving, que ara no sabria anomenar, la cosa és que em vaig quedar prou ple. Pero no vaig ser l'unic, perque la família de la meua amiga (Stepheni) va decidir anar a passetjar, i és això el que vam fer, per a baixar el dinar-sopar.
La tia d'Stepheni viu a 5 minuts de la vora del riu Hudson, a l'altura de Manhattan, així que vam tindre la oportunitat de vore Manhattan de nit, tota il·luminada. La veritat és que era una imatge molt bonica.

Ja al dia següent vam anar de compres, ja era el dia de les rebaixes més grans als EUA, de fet me vaig comprar un pantaló per 20 dolars, quan en valia 105. Val la pena, no?

La resta del cap de setmana de Accio de Gracies va estar molt bé, la familia de la meua amiga em va tractar molt bé, són molt divertits. Saben algunes paraules en espanyol i em van contar històries de quan van anar a Mèxic, del pare (que sap frases en espanyol per als latinos malos que ha de detindre...). Em van fer riure molt i van fer que passara un bon cap de setmana.

Conoce en tiempo real "how the weather is"!

He trobat açò per una web. Així es pot seguir les condicions climàtiques d'Elizabethtown i de Vernon (on estic este cap de setmana) casi en temps real, per a aquells que disfruteu veient Previsions Meterològiques i termòmetres.

Nevarà?

Estem a finals de novembre i encara no ha nevat! Estic proveït amb un gorro (fet per la millor mare del món), tres bufandes i un bon "jaquetó", tot preparat per a les temperatures polars que em van dir... I encara no ha fet fred fred!

Però pot ser la meua ansia de neu i fred es veja premiada pròximament.

El dimecres me'n vaig amb una veïna amiga meua a sa casa, amb la seua família, per a celebrar Acció de Gràcies (Thanksgiving). El seu poble es diu Vernon, al nord del estat de New Jersey. (feu click als enllaços si voleu vore-ho amb Google Maps).

Està a una hora de Nova York, i aprofitarem el pont per anar i vore el desfile del centre comercial de NY Macy's i el arbre de Nadal de Rockefeller Center.

Però bé, vaig a centrar-me en el tema de la entrada en el bloc. Pot ser que neve, i que faça fred. Així que a menjar pavo i a vore com neva des de la finestra de casa de la meua amiga Stepheni.

Si voleu vore la previsió del temps per als pròxims dies en Vernon... o en Elizabethtown... feu click. Com diu Miquel... ja venen els pingüinos!

30 visites en 13 dies!

Bueno, com no dixeu cap comment i no sabia si algú llegia açò o no, vaig ficar un servei d'estadístiques per a vore si estava escrivint només per a mi. Però gràcies a Déu, després de 13 dies que tinc ficat això, he vist que 2,3 persones visiten el blog cada dia! Però no només importa la quantitat, sinò la qualitat, i la gent que visita el blog està 4 minuts i 35 segons llegint (o almenys amb la pàgina oberta). Bueno, qui visite... que deixe comments, per favor, que me fa il·lusió.
Ens veiem en mes i mig, xiquets!

El nou Josep Maria fa esport (a vegades)

Alguns ja haureu sentit alguns rumors... Efectivament són certs: faig esport. Tres hores de tennis setmanals, una o dos (o ninguna) de gimnàs, he participat en la lligueta interna de soccer i ara en la de football (futbol americà).

El tennis... per a ser sincer, ja s'ha acabat. Com vé el fred i l'assignatura és només d'un crèdit (1,5 crèdits UJI) ja s'han acabat les classes. Però mentre hem tingut classe, ha estat prou bé. Els primers dies les pilotes anàven a l'aire, com un globus, i baixaven, ara ja passen la xarxa de forma més ajustada i, més o menys, van al lloc on vullc. El servei està per millorar i el revés... millor no parlar. En tennis hem fet un treball (jo l'he fet sobre Rafael Nadal) i un exàmen. El exàmen era facilet, ens teniem que apendre el nom de les ratlles, la puntuació i dos xorrades més.

Pel que fa al football, és una risa. Ens van dir si voliem jugar (a Andreas, Thomas i jo), vam dir que sí però que no teníem ni idea de futbol americà, però van insistir en que si sabiem agafar un passe i correr, era suficient. La cosa és que hem jugat tres partits, i els hem perdut els tres... però estem millorant. Com a anècdota contaré que en un moment determinat, erem al camp quatre europeus i tres xiques... i que vaig interceptar un passe i vaig correr unes quantes iardes, no moltes, perque em van interceptar, però en ixe moment em sentía Forrest Gump, mentre el meu equip em cridava "Run, run... Go, go!".

Explique la foto. El divendres vam jugar un partit a dobles, Andreas i Thomas vs. Romain i Josep M. Resultat final: 6-3, 7-6 (7-5). En la foto, Romain i jo celebràvem un dels punts que férem, encara que no ens donàren la victòria.

Un bon cap de setmana de Halloween

Aquest passat cap de setmana (28-30 Octubre) ha sigut molt interessant en molts aspectes. Primer de res perquè era Halloween, i això és sagrat per als Americans. Després perquè vam anar a Nova York amb gent del college, era una excursió organitzada per la Multicultural Affairs Office. I ja, per a completar el cap de setmana... el diumenge vam estar tancats en la biblioteca tot el dia (i part de la nit) per a estudiar sobre la Unió Europea. De veritat que ha sigut un dels millors caps de setmana des que estic ací, i he estat sentint-me molt feliç (amb tot el que significa eixa paraula).

Divendres nit: Festa de Disfresses

El club internacional del College, al que orgullosament pertanyem, va organitzar una festeta de disfresses el divendres per la vesprada-nit (després de sopar). La majoria dels membres del club ens vam disfressar i vam anar allí a riure, a menjar dolcets i a beure aigua i llimonada. Ens vam fer unes fotos i ens vam riure prou.


Jo em vaig disfressar de Blue Brother junt a Thomas Wetzer. El disfraç era fàcil: una careta de 4 dòlars, una camiseta blanca, pantaló negre i un calcetí negre que feia de corbata.
Per altra banda tenim a Koji, disfressat de Cat in the Hat, encara que pareig un pingüí amb un barret. Trobem a Denisse vestida de bruixa, a Romain de Drácula....

Dissabte: Day trip to New York

A les 6.30 del matí (sí, heu llegit bé) estavem citats per agafar el autobus cap a la Big Apple. Jo anava en un autobus diferent als meus companys, ja que vaig arribar tard per apuntar-me al seu bus. Però al final me va anar bé, perquè el meu va arribar una hora abans.

Eixa hora de més la vaig aprofitar creuant una part molt bonica de Central Park (dic una part, perquè el parc té una extensió de casi 3,5 km cuadrats) per arribar a Strawberry Fields, una espècie de memorial a John Lennon al costat de sa casa, on va ser assasinat. Vaig creuar des del Metropolitan Museum hasta Dakota Building (on viu Yoko Ono), i pel camí em vaig trobar coses molt boniques ('cute' com diuen els ianquis).
Vaig vore molts xiquets disfressats de fantasmetes, esquelets, fades, Darth Vader, etc. Anàven cap a un lloc on feien coses per a ells i que estava ple de carabasses, gent passejant, gent corrent, gent en bici, gent ben vestida... Se notava molta vida en ixe parc, per un moment vaig pensar que ojalà fora jo un New Yorker!

Una volta vaig arribar a Strawberry Fields i vaig vore el mosaic amb flors dedicat a Lenon, em vaig fer la foto corresponent i em vaig adreçar cap a la casa on va ser assasinat.
Una volta faig fer tote ixe recorregut vaig agafar un metro per a trobar-me amb Thomas, Romain, Denisse, Jara, Andreas i Wendy. Vam desdejunar-dinar junts i ens vam separar en tres grups: Jara (al Museu d'art modern), Andreas i Wendy (al Metropolitan Museum) i Denisse, Thomas, Romain i jo en un altre grup.
Nosaltres vam anar a Wall Street i el Financial Disctrict, després a Battery Park (al sud de Manhattan) per vore l'Estatua de la Llibertat des d'allí, després la zona zero i els barris del Soho, Tribeca i Greenwich Village. (La foto on estic jo és davant de la Borsa de Nova York i l'altra al metro de Wall Street)
Els barris del Soho, Tribeca i Greenwich són els més avançats pel que fa a la cultura, art, moda,... És un barri ple de gent jove, galeries d'art, tendes de roba jove molt moderna, locals de música... Hi havia un ambient impressionant, gent vestida molt moderna, parelles homosexuals agafades de la mà, restaurants, bars... Les cases no eren altes, amb colors bonics i les típiques escales a la fatxada. Es respirava un ambient fresc, cosmopolita i fins i tot intel·lectual en alguns moments. Una llàstima no poder viure allí uns mesos!!
La veritat és que passetjar per Nova York és sempre una experiència inolvidable: edificis bonics, gent ben vestida, tendes sorprenents, publicitat per tot arreu, taxis, restaurants... Sempre és una llàstima pujar a un tren o a un autobus per anar cap a Elizabethtown i deixar la ciutat que mai dorm enrere. Però una volta més, sé que en un mes tornaré.

Dissabte nit: Festa loca americana

Próximamente. Resum ràpid: la gent se feia un xupito en cada casa del meu veinat. La guanyadora es va engolir 35 (casi dos voltes al veinat). Gent corrent nueta, gent vestida de dracula.... Ampliaré detalls próximament!