Texas Hold'em (Poker)

M'estic tornant quasi-ludòpata! Hui he estat introduït al meravellós món del Poker! Exactament a la modalitat de Texas Hold'em. Gent del Quad E3, E4 i E7... no ens hem ajugat diners... això seria massa fort. A més, hui ha sigut la meua introducció, la veritat és que és un joc interessant de jugar, encara que no arriba al nivell del nostre truc!
Per aquells que vos interesse com se juga al Texas Hold'em, feu click ací.
Me tornará el Tio Sam un jugador empedernit? Me voreu als bars de Burriana, una volta torne, amb una pila de monedes de euro cara les màquines tragaperras? Aniré a timbes clandestines al bar Tarròs?

Quant guanya el dissenyador del logo de Nike?

Hui, en la classe de Publication Design and Graphics, el profe ens ha contat una dada curiosa. Estàvem parlant de l'importància dels logos quan de repent ens a dit una dada prou important. La dona que va dissenyar el logo de Nike (pronunciat als EUA naiki), que s'anomena Carolyn Davidson, guanya (segons el meu professor) 7 cèntims de dòlar cada volta que el logo de Nike es imprès en una camiseta, sabatilla, gorra... Cada volta que el logo de nike és present... la xica cobra 7 cèntims de dòlar. No està mal, no? Quants símbols de Nike hi ha en una tenda de esports? Quans modelos de la mateixa sabatilla hi ha en el mercat?

Atlantic City!

Hui a les 2 pm he rebut un sms de la meua veina i amiga Stepheni dient-me que si volia anar esta nit a Atlantic City. Al principi m'he quedat un poc parat, pensava que s'havia tornat un poc loca, però... un plan improvisat a Atlantic City sonava molt bé. Així que li he dit que sí. A les 6.30 pm hem ixit d' Etown. Stepheni, dos companyes de casa d'ella i jo... tres hores de camí. Vinc ara fa un rato, són les 5 del matí.
Hem jugat al pòquer, a màquines tragadòlars variades i a la ruleta! Ruleta: 25$ als rojos i he guanyat, ja tinc 50$, seguixc amb 25 als rojos... i torne a guanyar. Seguixc apostant pels rojos... però ix el doble 0 verd. No passa res... He guanyat 85 dòlars, restant 10 de les màquines, la gasolina, peatges i sopar... He anat a Atlantic City, i he ixit amb un saldo positiu de 20 $. Ja posaré fotos i ho comentaré tot en més detalls. Estic molt cansat, però ha sigut una nova experiència americana!

Concurso interactivo en el blog de JM

Algú vol participar en un concurs? Com que el nom del blog és "A semester at Elizabethtown College" i això és mentir, he de canviar el nom del blog. La cosa és que no se m'ocorre res molt original i he pensat que ara que no hi ha faena en la UJI, ni en la UV ni en la UPV... tal volta algú podria ajudar-me en lo del nom del blog. S'accepten cerdades, tonteries... però s'aprecien coses series i mitjanament series.
Deixeu comments...
Com tot concurs que es precie, hi haurà premis, ja vorem com i que.

La meua nova casa

Bé, el semestre passat si algú entrava a ma casa, es donava compte d'una cosa al mateix moment que creuava la porta: allí vivien estudiants internacionals. Per qué? Perquè només hi havia un sofanet i unes cadires. Ara, si la gent vé al nostre Quad, segueix adonant-se que som estudiants internacionals, però esta volta és perquè tenim banderes dels nostres països.
Però la nostra casa ja no està buida, ara hem afegit nous electrodomèstics, gràcies a Nyasha. Tenim una tele prou gran, un Cd/Dvd player amb 5 platines, i un equip de Home Cinema impressionant!
Així com al semestre passat no venia ningú a la nostra casa a passar el rato, ara tenim el sofà ben còmode, una làmpara, la tele, llumenetes... Ja hem vàries sessions de Family Guy (Padre de familia), hem vist una peli (The Spanish Appartment) coneguda a Espanya com "Una casa de locos".
El dijous vam acollir una festeta per a despedir a Koji, que finalment se'n ha anat al Japó. Ell va vindre al gener passat per a quedar-se un any. Va ser una festeta divertida pero un poc trista, el probre se va emocionar prou. Ell va ser una de les primeres persones que vaig conèixer ací i a tots ens va donar un poc de llàstima despedir-lo.

Welcome back to Etown! (Primeres hores)

"Ja sóc aquí" una altra volta, cuatre mesos més que no estaven previstos, però que espere que vagen almenys igual de bé que els primers. Vaig arribar diumenge per la nit, a les 11 entrava a ma casa i ja hi havia molta gent. Cares que ja coneixia i cares que encara no (Micaela i Livia d'Itàlia, una xica del Japó que encara no se dir ni escriure el seu nom i Alexandra de França).
Vam estar bevent cervessa i xarrant, contant-nos les vacances de nadal i totes ixes coses.
Eixa nit també vaig vore la meua "nova" habitació, més europea que mai. Thomas és un roommate excel·lent, un tio holandès molt majo al que li encanta sentir Ska-P (Ska-pi, diu ell), el tindrieu que sentir cantar "Lega legalización... cannabis...". L'habitació ha canviat, ja no hi ha calcetins bruts baix del llit, ha ficat els mobles com deuen estar i ha comprat un telèfon fixe per als dos (+1 717 361 3663).
Una volta vaig anar a fer el llit, em vaig trobar amb una desagradable sorpressa, els meus llençols havien estat utilitzat per alguns dels que han estat en ma casa durant estes vacances i estaven bruts amb taques moooooolt sospitoses. Per a la vostra curiositat... ja estàn a la basura! Així que, per a continuar en la tradició de les primeres nits... vaig tornar a dormir en el meu sac!