Per què nosaltres no hem canviat l'hora dels nostres rellotges?
Ací, a diferència d'Europa, no hem avançat una hora els nostres rellotges. No sé perque, però això ho farem el pròxim dissabte, així que durant una setmana, tenim una diferència horària de 7 hores.
lunes, marzo 27, 2006
viernes, marzo 24, 2006
Enllaços interessants per seguir la notícia
Internet s'ha convertit en la meua font principal de notícies. Pàgines de periòdics com El Pais, El Mundo, ABC i Libertad digital. També ràdios com La Ser. I també diversos blogs, com Escolar.net.
Penge ací alguns enllaços interessants sobre el que es va dient del anunci d'ETA.
Penge ací alguns enllaços interessants sobre el que es va dient del anunci d'ETA.
Vídeo del comunicat (vídeo en youtube)
Segon comunicat al diari Gara
Sel·lecció d'articles al diari Gara (Diari Gara)
De qui és la veu del video? (vídeo en Telecinco, Escolar.net)
Com es va fraguar l'anunci (El País)
Entrevista a Zapatero (El País) Nou
Que va fer Aznar en la treva anterior (El País)
Pulsómetro de la Ser (Cadena Ser)
Bloc de la treva des de El Mundo Nou
Va cridar el rei a Rajoy? (El Mundo)
Batasuna va celebrar una reunió cuatre dies abans del anunci Nou
I que diu Mayor Oreja? (Libertad Digital -Periòdic online de Jiménez Losantos-)
Més elucubracions de Libertad Digital
Bé, si veig més cosetes interessants per internet, ho aniré penjant.
Un poc d'humor
Vídeo del programa Vaya Semanita d'ETB on s'escenifica un dels contactes previs al alto el foc d'ETA, entre gent del PSOE i els terroristes. No té desperdici.
Fique també el link del anterior video que hi havia en esta entrada, també molt bò. Una reunió de batasunos, que busquen la solució per a presentar-se a les eleccions.
Fique també el link del anterior video que hi havia en esta entrada, també molt bò. Una reunió de batasunos, que busquen la solució per a presentar-se a les eleccions.
Portada del Washington Post
Alguns ja sabeu la meua obsessió per exemplars de periòdics extranys o de dies especials. Ací als EUA, New York Times, Washington Post i Christian Science Monitor es feien resò en portada de la notícia al nostre país. El Washington Post, publica la foto a 5 col·lumnes, com es pot apreciar en la foto.
Cares i Caretos
Se pensaven que Zapatero era un bobo solemne, i que mai veurien una treva d'E.T.A.
Pareix que algú va un poc despistat ara.
Pareix que algú va un poc despistat ara.
miércoles, marzo 22, 2006
Una bona notícia
Hi ha dies, que un mateix llig els periòdics per internet i pensa que res té sol·lució. Però hi ha d'altres dies, que un llig notícies com ésta. Creuem els dits!
domingo, marzo 19, 2006
Saint Joseph's day
Hui he viscut un dia de Sant Josep prou diferent des de prou lluny de Burriana. Afortunadament, he pogut seguir una "mascletà" per telèfon i he vist la cremà de tres falles en València gràcies a TVVI (TeleVisió Valenciana Internacional), que emet per internet. He de confessar que ha sigut fins i tot emocionant. La meua amiga Stepheni ha al·lucinat un poc, però lo que fem els valencians, hem de reconèixer, no és molt normal.Conclusió: la meua valensianía segueix intacta!
sábado, marzo 18, 2006
Visita
Dos entrades per als New York Knicks vs. Milwakee Bucks: XX dòlars.
Dos tickets per al mirador del Empire State: 22 dòlars.
Dos bitllets senzills de metro en Nova York: 2 dòlars
Que el teu germà et visite a Elizabethtown i anar a Nova York tres dies amb ell: No té preu.
Ja conte els dies que falten per a que vinga el meu germanet!
13 d'abril al 19 d'abril.
Dos tickets per al mirador del Empire State: 22 dòlars.
Dos bitllets senzills de metro en Nova York: 2 dòlars
Que el teu germà et visite a Elizabethtown i anar a Nova York tres dies amb ell: No té preu.
Ja conte els dies que falten per a que vinga el meu germanet!
13 d'abril al 19 d'abril.
Spring break a Boston!
Després de molt de temps sense escriure res al bloc, torne per a explicar el viatge d'Spring Break an Boston.
Als Estats Units no tenen tantes festes com nosaltres: 9 d'octubres, el dia de la verge, falles, ni celebren sants, ni tenen ponts... Aleshores, cada college decideix quan volen donar una setmana lliure als estudiants. El nostre torn va ser del 4 al 12 de març.
L'Spring Break és molt apreciat pels americans, el més típic, i el que solen fer aquells que s'ho poden permetre, és anar a un destí del Carib: República Dominicana, Mèxic, Florida... Paguen una certa quantitat de diners (entre 800-1200 dòlars) per estar en un hotel, beure tot el que poden (ja que no necessiten tindre 21 anys), ixir de festa, anar a la platja, piscina... intimar amb nous amics i amigues... diguem que això és l'estereotip d'Spring Break.
Però bé, éste no va ser el cas meu i de més gent. Un grup de 7 persones vam decidir, en compte de buscar sol i platja, buscar més fred, i anar cap al nord. Concretament vam anar a la capital del estat de Massachusetts, Boston. Vam agafar un tren per anar (8 hores) i un avió per a tornar (1h 30min).
A l'hotel ens vam quedar dos xiques italianes (Mica i Livia), una xica de França (Alexandra), Denisse de Mèxic i jo. L'hotel era prou econòmic i estava molt ben situat. Thomas i Romain es v
an quedar a les afores de Boston a casa d'un company del College, Jeff.
Boston no és una ciutat espectacular però és molt neta, molt bonica i tranquila. El primer que vam fer per a tindre una idea de com era la ciutat, va ser pujar a un gratacels d'on es pot fer una vista de 360º. D'allí espodia vore la bahia, el port, Cambridge (on està Harvard i 60 universitats més), el riu, l'aeroport, el estadi dels Red Sox, Finantial District i més barris interessants. Per a mi, va ser una de les visites més interessants que vam fer a Boston, va ixir un bon dia i la visibilitat era perfecta.
Eixe mateix dia vam caminar per parcs, vam visitar esglesies, i diversos edificis que van ser molt importants en la guerra per la Independència contra els britànics.
El dia següent vam estar caminant sense rumb durant una hora, per al final decidir anar a Cambridge a visitar la Universitat de Harvard i els seus voltants. Va ixir un dia gelat i núvol, i vam vore el campus principal de Harvard un poc per damunt.
Ho vam fer curt, ja que teniem prevista fer una excursió d'un dia a New Hampshire, a casa d'un xic americà del college que ens va convidar. Vam alquilar un cotxe i vam anar més cap al nord encara. De camí allí, vam tornar a vore neu, tot estava recent nevat i els arbres encara tenien neu en les branques. Després d'exir de l'autopista, i anar per diferents carreteres, carreteretes i camins, vam arribar a casa de Jeff. Una casa de madera al costat d'un llac que estava gelat, tan gelat que podies caminar per damunt. Tan gelat que no hi havia aigua a ixa casa (imagineu el que això comporta). Eixa nit vam fer una xicoteta festa i a dormir. Al dia següent vam vore el llac, la ciutat més propera i vam tornar a Boston.
Una volta en Boston vam visitar uns mercats que tenen prop del barri financer, el barri financer, el primer vaixell de guerra dels EUA (USS Constitution), que va vèncer als més temibles vaixells de guerra britànics, vam agafar un ferry que ens va permetre vore l'skyline de Boston...
Ja que ens vam quedar amb ganes de més en Harvard, vam tornar, el dia era assoletjat i vam disfrutar d'un dia molt bonic. Al tornar caminant a Boston, abans de creuar el riu, ens vam trobar amb una vista preciossa.
En definitiva, per no cansar més, va ser un bon viatge, vam descobrir una ciutat molt bonica, amb un oratge molt millor del que esperàvem. Així com Nova York és espectacular, Boston no ho és, però és molt bonica, tranquila i agradable.
L'Spring Break és molt apreciat pels americans, el més típic, i el que solen fer aquells que s'ho poden permetre, és anar a un destí del Carib: República Dominicana, Mèxic, Florida... Paguen una certa quantitat de diners (entre 800-1200 dòlars) per estar en un hotel, beure tot el que poden (ja que no necessiten tindre 21 anys), ixir de festa, anar a la platja, piscina... intimar amb nous amics i amigues... diguem que això és l'estereotip d'Spring Break.
Però bé, éste no va ser el cas meu i de més gent. Un grup de 7 persones vam decidir, en compte de buscar sol i platja, buscar més fred, i anar cap al nord. Concretament vam anar a la capital del estat de Massachusetts, Boston. Vam agafar un tren per anar (8 hores) i un avió per a tornar (1h 30min).
A l'hotel ens vam quedar dos xiques italianes (Mica i Livia), una xica de França (Alexandra), Denisse de Mèxic i jo. L'hotel era prou econòmic i estava molt ben situat. Thomas i Romain es v
an quedar a les afores de Boston a casa d'un company del College, Jeff.Boston no és una ciutat espectacular però és molt neta, molt bonica i tranquila. El primer que vam fer per a tindre una idea de com era la ciutat, va ser pujar a un gratacels d'on es pot fer una vista de 360º. D'allí espodia vore la bahia, el port, Cambridge (on està Harvard i 60 universitats més), el riu, l'aeroport, el estadi dels Red Sox, Finantial District i més barris interessants. Per a mi, va ser una de les visites més interessants que vam fer a Boston, va ixir un bon dia i la visibilitat era perfecta.
Eixe mateix dia vam caminar per parcs, vam visitar esglesies, i diversos edificis que van ser molt importants en la guerra per la Independència contra els britànics.
El dia següent vam estar caminant sense rumb durant una hora, per al final decidir anar a Cambridge a visitar la Universitat de Harvard i els seus voltants. Va ixir un dia gelat i núvol, i vam vore el campus principal de Harvard un poc per damunt.
Ho vam fer curt, ja que teniem prevista fer una excursió d'un dia a New Hampshire, a casa d'un xic americà del college que ens va convidar. Vam alquilar un cotxe i vam anar més cap al nord encara. De camí allí, vam tornar a vore neu, tot estava recent nevat i els arbres encara tenien neu en les branques. Després d'exir de l'autopista, i anar per diferents carreteres, carreteretes i camins, vam arribar a casa de Jeff. Una casa de madera al costat d'un llac que estava gelat, tan gelat que podies caminar per damunt. Tan gelat que no hi havia aigua a ixa casa (imagineu el que això comporta). Eixa nit vam fer una xicoteta festa i a dormir. Al dia següent vam vore el llac, la ciutat més propera i vam tornar a Boston.
Una volta en Boston vam visitar uns mercats que tenen prop del barri financer, el barri financer, el primer vaixell de guerra dels EUA (USS Constitution), que va vèncer als més temibles vaixells de guerra britànics, vam agafar un ferry que ens va permetre vore l'skyline de Boston...Ja que ens vam quedar amb ganes de més en Harvard, vam tornar, el dia era assoletjat i vam disfrutar d'un dia molt bonic. Al tornar caminant a Boston, abans de creuar el riu, ens vam trobar amb una vista preciossa.
En definitiva, per no cansar més, va ser un bon viatge, vam descobrir una ciutat molt bonica, amb un oratge molt millor del que esperàvem. Així com Nova York és espectacular, Boston no ho és, però és molt bonica, tranquila i agradable.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)