200 visites!!!

Eiiii! Moltes gràcies a tots!!! En menys de dos mesos que vaig ficar estadísitiques al bloc, s'han contat dos-centes visites! Veig que l'objectiu del bloc està cobert: pretenia ser un passatemps per a mi (ho ha sigut) i un altre per a la gent que ho volguera, i a més fer saber el que visc per ací. Així que jo content.

A continació, ficaré coses curioses de les estadístiques de la web:
-Visites des del 3 de novembre: 202 (per a ser sincers, dir que 28 han sigut meues)
-Visites per proveïdor d'Internet:
Telefònica ----45
Activanet -----22
Jazznet -------15
Ono -----------11
UJI ------------ 5
-Rècord de visites: 6 de desembre (dia de la Constitució, 17 visites).
-Països que visiten la pàgina (hi ha coses curioses): Espanya, EUA, França, Austràlia, Brasil, Perú, Malaysia i Índia...
-Per exploradors d'Internet: 64.38 % Internet Explorer, 34.5% Firefox, 0.78% Safari/Konqueror.
-Buscadors: 4 persones han buscat la pàgina en Google, 1 amb el buscador MSN.

Bé, també cal afegir el premi a la persona que ha sabut trasmetre la seua passió per la lectura d'este bloc. Ha fet més comentaris que ningú, i se poden certificar vàries visites. OJO! No estic dient que hi haja gent que no l'haja visitat tant, estic dient que ha fet més comments. A més, és una molt bona escusa per a ficar esta foto.

El copyright d'esta foto pertany a Bachero, qui va titular esta foto com "El negre de corrupción en Miami". Un aplaudiment per al visitant honorífic del Fall Semester!

Elizabethtown College covered by a lot of snow!

Yesterday night at 12 it started to snow. Forecast said that we were going to have 5 inches of snow, and this moring, when we woke up... we checked it. We only saw the paths we use to walk, the rest was covered by 15-20 cms. of snow.

Elizabethtown College is very nice today, you can see snow on the roofs of the buildings, Lake Placida is frozen with snow on it, the ducks curl up on the ice, and one can see some snowfights around the campus.

We have had a sunny day after the snow.

Please, if you don't see this entry in good conditions... write a comment! And also, I apologize for some mistakes I could have written in this entry.

Al final... la neu!

Vos dia que podria caber la possibilitat que nevara, no? Pues bé, el dia que vam moure cap a Vernon, NJ va nevar per la nit. A Elizabethtown també va nevar un poc.
Però bé, la neu se'n va anar i jo no la vaig vore, ja que quan vaig tornar del pont de Thanksgiving ja no estava. El dissabte, en canvi, allà les 11 de la nit (mentre teniem una "festa japonesa", amb cervessa del país nipó inclosa) es va ficar a nevar, i menuda nevada! Va estar tota la nit nevant i la neu va quallar. A les 12 es va declarar la guerra en l'aparcament de darrere de ma casa i ens vam caçar a boles de neu. En total unes dues hores llançant boles de neu, perseguint-nos, ficant neu dins de calçotets... Entre bola i bola em vaig enrecordar dels meus amics, com podeu vore en la foto.


La veritat és que va ser molt bonic que nevara i vam disfrutar com xiquets!
Com podeu imaginar, i vore en l'estació meterològica que vaig posar, ací comença a fer un fred que pela, pero en fí, crec que estic acostumant-me un poc.

Thanksgiving! (Acció de Gràcies a Vernon, NJ)

Com alguns sabeu, vaig passat Acció de Gràcies a casa d'una amiga meua en New Jersey, vam menjar pavo, vam vore neu i el desfile de Macy's en Nova York.

El primer dia que estavem allí ens vam alçar a les 5.30 del matí (sí, heu llegit bé) per anar a Nova York, i tindre un bon lloc per a veure el desfile dels grans magatzems de Macy's. Va estar molt entretingut, vam vore els 'balloons', 'marching bands', cheer leaders, gent famosa (Natasha Bedingfield, per exemple)... La gent està un poc destorbà, xillaven als globos com si no estigueren acabats, els xiquets tenien una cara d'ilusió impressionant, i els adults xillan tan o més com els xiquets. Va ser prou interessant, feia prou de fred, pero era molt entretingut.

Per la vesprada vam anar a casa d'una tia de la meua amiga, i vam menjar el tradicional Pavo de Accio de Gràcies, era enorme! També vam menjar més coses típiques de Thanksgiving, que ara no sabria anomenar, la cosa és que em vaig quedar prou ple. Pero no vaig ser l'unic, perque la família de la meua amiga (Stepheni) va decidir anar a passetjar, i és això el que vam fer, per a baixar el dinar-sopar.
La tia d'Stepheni viu a 5 minuts de la vora del riu Hudson, a l'altura de Manhattan, així que vam tindre la oportunitat de vore Manhattan de nit, tota il·luminada. La veritat és que era una imatge molt bonica.

Ja al dia següent vam anar de compres, ja era el dia de les rebaixes més grans als EUA, de fet me vaig comprar un pantaló per 20 dolars, quan en valia 105. Val la pena, no?

La resta del cap de setmana de Accio de Gracies va estar molt bé, la familia de la meua amiga em va tractar molt bé, són molt divertits. Saben algunes paraules en espanyol i em van contar històries de quan van anar a Mèxic, del pare (que sap frases en espanyol per als latinos malos que ha de detindre...). Em van fer riure molt i van fer que passara un bon cap de setmana.

Conoce en tiempo real "how the weather is"!

He trobat açò per una web. Així es pot seguir les condicions climàtiques d'Elizabethtown i de Vernon (on estic este cap de setmana) casi en temps real, per a aquells que disfruteu veient Previsions Meterològiques i termòmetres.

Nevarà?

Estem a finals de novembre i encara no ha nevat! Estic proveït amb un gorro (fet per la millor mare del món), tres bufandes i un bon "jaquetó", tot preparat per a les temperatures polars que em van dir... I encara no ha fet fred fred!

Però pot ser la meua ansia de neu i fred es veja premiada pròximament.

El dimecres me'n vaig amb una veïna amiga meua a sa casa, amb la seua família, per a celebrar Acció de Gràcies (Thanksgiving). El seu poble es diu Vernon, al nord del estat de New Jersey. (feu click als enllaços si voleu vore-ho amb Google Maps).

Està a una hora de Nova York, i aprofitarem el pont per anar i vore el desfile del centre comercial de NY Macy's i el arbre de Nadal de Rockefeller Center.

Però bé, vaig a centrar-me en el tema de la entrada en el bloc. Pot ser que neve, i que faça fred. Així que a menjar pavo i a vore com neva des de la finestra de casa de la meua amiga Stepheni.

Si voleu vore la previsió del temps per als pròxims dies en Vernon... o en Elizabethtown... feu click. Com diu Miquel... ja venen els pingüinos!

30 visites en 13 dies!

Bueno, com no dixeu cap comment i no sabia si algú llegia açò o no, vaig ficar un servei d'estadístiques per a vore si estava escrivint només per a mi. Però gràcies a Déu, després de 13 dies que tinc ficat això, he vist que 2,3 persones visiten el blog cada dia! Però no només importa la quantitat, sinò la qualitat, i la gent que visita el blog està 4 minuts i 35 segons llegint (o almenys amb la pàgina oberta). Bueno, qui visite... que deixe comments, per favor, que me fa il·lusió.
Ens veiem en mes i mig, xiquets!

El nou Josep Maria fa esport (a vegades)

Alguns ja haureu sentit alguns rumors... Efectivament són certs: faig esport. Tres hores de tennis setmanals, una o dos (o ninguna) de gimnàs, he participat en la lligueta interna de soccer i ara en la de football (futbol americà).

El tennis... per a ser sincer, ja s'ha acabat. Com vé el fred i l'assignatura és només d'un crèdit (1,5 crèdits UJI) ja s'han acabat les classes. Però mentre hem tingut classe, ha estat prou bé. Els primers dies les pilotes anàven a l'aire, com un globus, i baixaven, ara ja passen la xarxa de forma més ajustada i, més o menys, van al lloc on vullc. El servei està per millorar i el revés... millor no parlar. En tennis hem fet un treball (jo l'he fet sobre Rafael Nadal) i un exàmen. El exàmen era facilet, ens teniem que apendre el nom de les ratlles, la puntuació i dos xorrades més.

Pel que fa al football, és una risa. Ens van dir si voliem jugar (a Andreas, Thomas i jo), vam dir que sí però que no teníem ni idea de futbol americà, però van insistir en que si sabiem agafar un passe i correr, era suficient. La cosa és que hem jugat tres partits, i els hem perdut els tres... però estem millorant. Com a anècdota contaré que en un moment determinat, erem al camp quatre europeus i tres xiques... i que vaig interceptar un passe i vaig correr unes quantes iardes, no moltes, perque em van interceptar, però en ixe moment em sentía Forrest Gump, mentre el meu equip em cridava "Run, run... Go, go!".

Explique la foto. El divendres vam jugar un partit a dobles, Andreas i Thomas vs. Romain i Josep M. Resultat final: 6-3, 7-6 (7-5). En la foto, Romain i jo celebràvem un dels punts que férem, encara que no ens donàren la victòria.

Un bon cap de setmana de Halloween

Aquest passat cap de setmana (28-30 Octubre) ha sigut molt interessant en molts aspectes. Primer de res perquè era Halloween, i això és sagrat per als Americans. Després perquè vam anar a Nova York amb gent del college, era una excursió organitzada per la Multicultural Affairs Office. I ja, per a completar el cap de setmana... el diumenge vam estar tancats en la biblioteca tot el dia (i part de la nit) per a estudiar sobre la Unió Europea. De veritat que ha sigut un dels millors caps de setmana des que estic ací, i he estat sentint-me molt feliç (amb tot el que significa eixa paraula).

Divendres nit: Festa de Disfresses

El club internacional del College, al que orgullosament pertanyem, va organitzar una festeta de disfresses el divendres per la vesprada-nit (després de sopar). La majoria dels membres del club ens vam disfressar i vam anar allí a riure, a menjar dolcets i a beure aigua i llimonada. Ens vam fer unes fotos i ens vam riure prou.


Jo em vaig disfressar de Blue Brother junt a Thomas Wetzer. El disfraç era fàcil: una careta de 4 dòlars, una camiseta blanca, pantaló negre i un calcetí negre que feia de corbata.
Per altra banda tenim a Koji, disfressat de Cat in the Hat, encara que pareig un pingüí amb un barret. Trobem a Denisse vestida de bruixa, a Romain de Drácula....

Dissabte: Day trip to New York

A les 6.30 del matí (sí, heu llegit bé) estavem citats per agafar el autobus cap a la Big Apple. Jo anava en un autobus diferent als meus companys, ja que vaig arribar tard per apuntar-me al seu bus. Però al final me va anar bé, perquè el meu va arribar una hora abans.

Eixa hora de més la vaig aprofitar creuant una part molt bonica de Central Park (dic una part, perquè el parc té una extensió de casi 3,5 km cuadrats) per arribar a Strawberry Fields, una espècie de memorial a John Lennon al costat de sa casa, on va ser assasinat. Vaig creuar des del Metropolitan Museum hasta Dakota Building (on viu Yoko Ono), i pel camí em vaig trobar coses molt boniques ('cute' com diuen els ianquis).
Vaig vore molts xiquets disfressats de fantasmetes, esquelets, fades, Darth Vader, etc. Anàven cap a un lloc on feien coses per a ells i que estava ple de carabasses, gent passejant, gent corrent, gent en bici, gent ben vestida... Se notava molta vida en ixe parc, per un moment vaig pensar que ojalà fora jo un New Yorker!

Una volta vaig arribar a Strawberry Fields i vaig vore el mosaic amb flors dedicat a Lenon, em vaig fer la foto corresponent i em vaig adreçar cap a la casa on va ser assasinat.
Una volta faig fer tote ixe recorregut vaig agafar un metro per a trobar-me amb Thomas, Romain, Denisse, Jara, Andreas i Wendy. Vam desdejunar-dinar junts i ens vam separar en tres grups: Jara (al Museu d'art modern), Andreas i Wendy (al Metropolitan Museum) i Denisse, Thomas, Romain i jo en un altre grup.
Nosaltres vam anar a Wall Street i el Financial Disctrict, després a Battery Park (al sud de Manhattan) per vore l'Estatua de la Llibertat des d'allí, després la zona zero i els barris del Soho, Tribeca i Greenwich Village. (La foto on estic jo és davant de la Borsa de Nova York i l'altra al metro de Wall Street)
Els barris del Soho, Tribeca i Greenwich són els més avançats pel que fa a la cultura, art, moda,... És un barri ple de gent jove, galeries d'art, tendes de roba jove molt moderna, locals de música... Hi havia un ambient impressionant, gent vestida molt moderna, parelles homosexuals agafades de la mà, restaurants, bars... Les cases no eren altes, amb colors bonics i les típiques escales a la fatxada. Es respirava un ambient fresc, cosmopolita i fins i tot intel·lectual en alguns moments. Una llàstima no poder viure allí uns mesos!!
La veritat és que passetjar per Nova York és sempre una experiència inolvidable: edificis bonics, gent ben vestida, tendes sorprenents, publicitat per tot arreu, taxis, restaurants... Sempre és una llàstima pujar a un tren o a un autobus per anar cap a Elizabethtown i deixar la ciutat que mai dorm enrere. Però una volta més, sé que en un mes tornaré.

Dissabte nit: Festa loca americana

Próximamente. Resum ràpid: la gent se feia un xupito en cada casa del meu veinat. La guanyadora es va engolir 35 (casi dos voltes al veinat). Gent corrent nueta, gent vestida de dracula.... Ampliaré detalls próximament!

My friend Andreas!

My friend Andreas with his pefect Spanish-German pronuntiation. "Sojrro!"

As you can see, he has a very particular way to pronounce the name of this Latin Heroe. But it's ok, Andreas is a good guy, nice, funny (sometimes hilarious) and smart. He's getting a good friend of mine. We spend a lot of time together!

The other people in the video are: Denisse (from Mexico), one of the biggest Coldplay fan ever, very nice girl, always smiling, with a weird Spanish language. And Thomas (from The Netherlands), very nice too, Philadelphia Eagles' fan, I like to spend time with him too.
Another day I will introduce Romain, from France and maybe more people!

Today is October 20th, I've already been here for two moths which means that in two months I'll go back Spain. It's very sad to think that in 60 days I'm not gonna see these people everyday, as it's getting usual here.

Acte de Benvinguda (vídeo)

Penge un vídeo del dia que es va fer l'acte de Benvinguda dels nous estudiants, a finals d'agost. Espere que vos agrade!

MLA Style

Sempre escric coses que faig, amics, viatges... però en esta entrada parlaré de un treballet que he hagut de fer.

El tema era "Self and Country", havia de parlar de mi, com sóc, un poc de la meua vida passada present i futura... i del meu país... Burriana? Valencian Country? Spain? Bé, al final de tot un poc. El meu Research Paper es va titular Spain is different, en referència a les diferències entre Espanya i la resta del món i les diferències culturals internes. Vaig explicar coses sobre 'rojos separatistas' que volen desmembrar el estat i eixes coses tan particular que tenim.

Vam fer el treball ara fa un mes, i el professor ens el va tornar en coses que corregir. A banda d'ampliar un poc algunes cosetes, em va dir que havia de seguir el MLA Style!!! A alguns vos sonarà, APA style, Chicago Manual... són com unes directrius per a fer un research paper, una investigació, un treball per a classe... En definitiva, per a fer-ho curt: normes d'ús de la negreta, subratllat, cursiva, manera de titular, com ha de ser la portada (centrada, amb el titol en el primer terç de la fulla, el teu nom precedit per by...), etc.
Però el més important: com citar la bibliografia! Ací li donen molta importància a ixes coses, a la forma (també al contingut), però la forma és de vital importància. T'obliguen a seguir MLA Style, o APA, o Chicago Manual...

En fí, que ací no deixe d'apendre coses cada dia, i estic feliç d'això!

Vos deixe en una frase del meu treball: "...since last August 2005, Spain is the fourth country in the world where homosexuals can get married and adopt child with the same rights as heterosexual couples..." I el professor em va preguntar que qué pensava Bush d'això. Inmediatament l'altra xica espanyola i jo li vam respondre 'We don't mind!'

Esteu llegint un 'bloc', no un 'blog'

El Termcat ha adaptat l'anglicisme 'weblog', la paraula correcta en català és 'bloc'. Benvingut siga! Però, personalment, m'agrada més el terme emprat per Miquel: 'Beloc'.

Notícia

(Men vaig a dinar, ja he fet prou el vago este matí)

My roomates!

Maybe It would have been better to talk about my roommates the first weeks but... Now or never!
Ok, I live in a house with three rooms, two single rooms and one double room. I live in the double room shared with Bhavin Patel, he is from India. He is nice, good person, and he loves to sleep.... but he worries very easily (Nobody is perfect). Our other mate is Koji Ueda, from Japan, very nice too, he likes to talk about a lot of things, very generous too, he likes to cook, to play basketball (Philadelphia 76rs supporter) and he likes to live at night. The other roommate is Josh, I think he is very busy guy, he's never at home, maybe he's working and I know that he love TV shows.
Here you can see one of the funniest pictures of my roommates. I think it describes their personality very well. Don't you think the same, roommates?

I ♥ NY

Segon cap de setmana seguit fora de Etown, i una volta més va valdre la pena. Este cap de setmana vam fer cap a New York City. Andreas, un xic alemany amb el que estic agarrant molta confiança, va alquilar un cotxe des de l'aeroport de Harrisburg, que més tard deixariem en Manhattan. Un total de 6 persones anavem en aquell carro americano: Thomas (holandès), Romain (francès), Paola (ecuatoriana), Denisse (mexicana), Andreas i jo. Però no tots anàvem en el cotxe, per altra banda, en tren, anàven uns quants més.
Va ser una aventura entrar a Manhattan en cotxe, més que res perquè és un kaos. Castelló a les 7.30 de la vesprada no té res a veure: milers de cotxes, taxis, busos, peatons, carros de hot dogs, etc., canviant de carril sense intermitent, a tota velocitat, clàxons... Un estrès, sobretot si tens un mapa vell que te diu que pots passar pel costat de la Zona Zero (antic World Trade Center). A més, a banda d'això, es va ajuntar que ens vam equivocar de tunel per accedir a Manhattan i vam fer cap al costat oposat d'on teníem el hotel. Però bé, en compte d'estresar-nos, gaudirem de les vistes de NY, fins i tot vam creuar el pont de Brooklyn amb el cotxe.

Sincerament, en eixe moment va ser molt emocionant pensar que erem sis joves estudiants, cadascún d'un país diferent amb un cotxe alquilat passant pel pont més bonic de Nova York. La veritat és que em sentia molt afortunat, a pesar que ens trobàvem a l'altra punta de la gran manzana.

El primer que vam fer, una volta ja havíem deixat les bosses al hotel (si es que mereix eixe qualificatiu), va ser anar a Times Square, el orgasme de la societat de consum i dels anuncis!! Però de camí allí, en el taxi, ens vam enterar d'una notícia prou inquietant, s'havia anunciat una amenaça sèria de bomba en el metro de Nova York, perfecte. Però no ens deixàrem impressionar per Osama y sus secuaces i vam fer vida normal de turista, encara que, per si de cas, no vam agafar cap metro.
Times Square és molt bonic, està tot ple d'anuncis, colors, llums, spots de TV, la MTV, alguns teatres, restaurants... Te pots trobar gent de totes les races i colors. Sense dubte, és el que més m'impressiona de Nova York, que no te sents diferent en cap moment. Times Square, per a mi, és un resum ràpid del que són els Estats Units: multiracial, multicultural, consumista, turistic, segur, amb abundància de menjar...

El divendres va ser turístic total: Guggengheim Museum, Empire State, Little Italy, Chinatown, 5th Avenue, Zona zero... Estar en el Observatory del Empire State és jugar a ser Google Earth, els edificis se veuen allà baix, els taxis es mouen molt lentament, veus la Estatua de la llibertat com un Playmobil... Una altra cosa prou destacable és el menjar de Chinatown, bo i barat. La zona zero, la veritat és que impressiona moltíssim, i fins i tot conmociona.

Dissabte va ploure tot el dia :( i vam decidir anar al Metropolitan Museum: Egipte, Roma, Grècia, art modern, art xinès, japonès, americà, inca, maia, azteca, africà, Renoirs, Degas, Van Gogh, Monet, Picasso, Miró, Mondria... 5 hores ens vam tirar allí dins! És impressionant tindre tant art de tanta importànciaen un sol lloc. Després tocava Saint Patrick, tendes de la Cinquena Avinguda, caríssssssimes, sopar en un restaurant mexicà, amb tequila de 7 dolars inclòs, i a dormir. Estava rendit, vam caminar moltíssim i els meus peus m'insultàven en cada pas que donava.

Diumenge caminàrem un poquet, vam vore el Flatiron Building, dinar i tren cap a Elizabethtown. A l'estació de tren de Nova York, dos soldats amb vestit de guerra i una metralleta que donava por ens van donar la benvinguda. Més tard ens vam enterar que el dia anterior van desalotjar l'estació perque algú es va deixar una botella de lejía oblidada per allí.

En definitiva, bona companyia, una ciutat impressionant que et sorprèn contínuament.

"En tres palabras: wow, wow, wow!!!"

Així va descriure el concert de Coldplay una de les fans més grans que he conegut mai: Denisse. Les van tocar totes: Yellow, Clocks, In my place, The Scientist, Speed of sound, Fix you... Són uns cracks en directe, de veritat.
Després d'agafar un bus des de Harrisburg a Washington D.C. (3.30 h de duració), un tren des de Washington a Manassas (1 hora), i un taxi (30 mins) vam arribar a Bristow, estat de Virginia, en un pavelló al mig del norres. Però Coldplay estava esperant-nos, era l'últim concert de la gira als EUA i van estar casi 2 hores tocant. Fins i tot Chris Martin va saltar del escenari, es va ficar al mig del pavelló damunt d'una taula per acabar In my place! (ho tinc en vídeo!).

Destacat: Fix You i Clocks.
Millorable: El fred que vam passar esperant un taxi després del concert.

Al dia següent, ens vam alçar en Washigton, una senyora capital d'estat. Casa Blanca, Capitoli, Lincoln Memorial, Jefferson Memorial, WWII Memorial, Korea Memorial, Vietnam Memorial,...
Mireu la foto, veieu a Jenny cridant "Forreeeeeeest!!"? També, des d'on està presa la foto, Marthin Luther King va pronunciar el seu famós discurs "I have a dream" davant d'una gran magnitud de persones.
Ja el diumenge, vam visitar el cementiri d'Arlington, on està soterrat tot aquell que ha servit al país, soldats caiguts en les múltiples guerres on ha assistit EUA (que no són poques), generals, almirants, astronautes... i per suposat la tomba de John Fitzerald Kennedy, la seua esposa i dos fills. Després, una visiteta al barri de Georgetown, un barri molt europeu, dinàmic i ple de gent jove i tendes... i cap al bus directe a Harrisburg!

En definitiva, un bon cap de setmana fora d'Elizabethtown, propet de Bush i Coldplay, que ja feia falta!

El que se m'espera!! (1er examen)

És divendres... deuria estar anant a New York però el dimecres tinc un exàmen i he d'estudiar. A banda, el dijous he d'entregar un treballet, que encara no he començat.
European Union Simulation té la culpa de que em passe el cap de setmana liat, llegint un llibre en un perfecte anglès, que m'obliga a buscar 3 de cada 2 paraules al diccionari! Historia de la Unió Europea, teories sobre la integració, partits polítics a països de la U.E., els problemes amb els francessos i britànics... tot això i més en anglès! Encara que porte un mes ací, m'és molt difícil entendre este llibre, que per altra banda, és interessant.

Però de totes formes sé que el pròxim cap de setmana serà millor:
Divendres: Concert de Coldplay a Bristow, VA.
Dissabte: Washington D.C.
Diumenge: Philadelphia, PA.

Espere que esta setmana passe at the speed of sound.

Bowling for Etown!

Es pot estar als EUA sense anar a jugar a bolos? Ens han fartat a les sèries americanes amb escenes de famílies i grups d'amics en la bolera. Els Simpsons (Homer), Los problemas crecen, Pedro Picapiedra... fins i tot Michael Moore va ficar com a títol d'una peli Bowling for...
Com veieu en la foto, hui he anat a endinsar-me un poquet més en la cultura americana i he anat a la bolera (per segona vegada des que estic ací).
Hem passat un bon ratet però necessite millorar, quan torne a Espanya tinc una partida pendent que no puc perdre! ;)
Tots els dimecres, per 6 dolars pots jugar les partides de bolos que et vinguen de gust, unlimited bowling. Així que crec, que a partir d'ara, tots els dimecres aniré. Sempre hi ha algú que va i s'ofereix a dur-te.
PER CERT, HUI HA FET UN MES QUE ESTIC ALS EUA!

Setmana de festes a Etown!

Mentre a Borriana es celebrava la setmana de festes, per a intentar sentir-me com en casa, vaig haver d'eixir un poquet i acudir a unes festes per ací.

Dificultats per a beure alcohol
El cap de setmana passat, per el 2 de setembre, vam anar uns quans internacionals a un garito, Rockwells. Era com un bar que tenia per beure, i menjar, dintre i fora. Per accedir fora vaig haver d'ensenyar el meu passaport (i visat), ens vam assentar i ens van vindre a pendre nota. Un mai-tai (un consell d'Andreas, un company alemany), que era una especie de coctail tropical. Can I see your ID? , ens va preguntar la camarera, li vam ensenyar el passaport, i en comprovar que erem majors de 21 anys ens va possar un "cunyo" a la mà. I alguns pensareu per a que era ixe "cunyo", jo també m'ho preguntava. Més tard ho comprovaria: una volta ens van traure els coctails, ens van dir que la gent menor de 21 anys se tenia que asentar en una taula diferent a la nostra!
Més tard, el mateix tio, anava passant cada cert periode de temps i ens demanava que li ensenyarem el cunyo per tal de comprovar que qui beviem alcohol erem majors de 21 anys. En resum, vaig ensenyar el meu passaport 2 vegades a uns camates i em van fer control de cunyos unes 4 vegades.

Uff, millor fer-me un cubata al Hatuketimporta, no creeu?

Aniversari d'un americà
Un dels companys de casa d'Andreas va celebrar el seu anivesari: Va comprar un barril de cervessa amb una manguereta incorporada per a tots els convidats.
Ací, la gent juga a jocs raros en cartes per a beure i fan carreres per equips per a beure cervessa, una locura. Pero lo més estrany va ser quan van alçar a un xic peus cap al sostre (formant 45 graus entre el cos i el terra) i este bevia direcament de la manguereta del barril!

Ball al college
El dissabte hi havia un ball organitzat pel S.W.E.E.T. (Students Working to Entertain E-Town). La gent es va transformar, i així com de normal van desastrats, els xics i les xiques es van ficar de dissabte, i van acudir al ball al Event Space. Hip-hop a tota canya, des de les 10 fins les 2.
Allí vaig poder observar in situ com lliguen els americans entre ells i com ballen una volta han aconseguit l'objectiu. La tia es posa contra el tio, en la típica i coneguda per tots, postura del bollo, i meneja el cul. Molt sensual i amb glamour, eh? Però hi ha una variació, la tia pot que tire cap avant el seu cos, no el seu cul (que segueix apegat tio), adoptant una postura tipo gosset. Com veieu molt de glamour i sensualitat i saber estar, eh!
Jo ho vaig passar bé amb el grup d'internacionals i americans amics nostres, criticant les 4 hores ininterrompudes de hip hop.
Part positiva: no hi havia fum i els ulls no em van coure, ja sabeu lo sensible que els tinc!

PD: No va haver Rei i Reina del ball! :(

Jo i la bandera!

Bé, jo pense que en este cas, la imatge val més que mil paraules. M'agrada la bandera americana, xics! I'm proud to live 4 months in America! És que la veus en tants llocs (cases, gasolineres, tendes...) que al final t'agrada!
Esta foto l'he fet en casa de la nostra profe d'anglès que ens ha convidat a pendre algo a sa casa. Al garatge tenia la bandera, ella només la trau al carrer el dia de la bandera, perque diu que molta gent pensa que si tens la bandera continuament, vol dir que recolzes a Bush.
A moltes cases, des de que estic ací, la bandera està a mitja asta, en memòria de les víctimes del Katrina.

PD. Perarnau, si veus açò, perdona!

The international students 2005

Here you can see most of the international students who have arrived here this semester and our peer mentors (who have helped us a lot). People from Holland, Bolivia, Cameroon, India, Japan, Germany, Vietnam.... All of them very nice people. I wish we have a good time here!
This picture is in one of the famous murals in Etown in an old shoes factory, very important in Pennsylvania many years ago.
That day we walk arround Elizabethtown to see the peculiarities of this little town. We knew also, why its name is Elizabethtown and the story of its founders. We visited the oldest house here and style of life of the first inhabitants.

Welcome to Elizabethtown

I took a Septa Train to Philadelphia Station, but what station? I didn't know the name of the station, there's so many stations in Philadephia. So, I stopped in the wrong station and I had some difficulties to find out the train which has to bring me to the right station. My English wasn't good enough to understand the instructions of the people that helped me, and sometimes theses instructions were contradictory. But at the end I understood them and I arrived to the 30th Street Station in Philadelphia, and I took a train to Etown.

Well, I arrived here on 21st of August, three guys were waiting for me with a poster: “Welcome to Elizabethtown College!”. “Ok, I'm in my right station”, I thought. They were very helpful and they showed me parts of the college. I liked it a lot: grass, trees, nice buildings... that was the first difference with my university.

Arribada a U.S.A.

Vaig arribar ací el 21 d'agost. Quin dia més llarg! Em vaig despertar a les 6.30 del matí (hora espanyola), i em vaig anar a dormir a les 12 de la nit (hora d'ací). Com diem en festes: vaig empalmar.
El dia va començar en nervis, llàgrimes, despedides.... però una volta en l'avió, estava molt tranquil, era com estar ja als EUA. Si normalment, em fique nerviós en els avions, aquesta vegada era com un viatge en cotxe (possiblement el Tranquimazin em va ajudar).

Després de 9 hores de vol tranquil on només es podia vore per la finestra l'inmensitat del Oceà Atlàntic, vaig arribar a Philadelphia! Una volta en l'aeroport, vaig anar a la cua d'immigració amb els meus documents, i després de deixar les empremptes digitals, de que "em retrataren" i de que em feren unes preguntes, vaig anar a per les maletes.

Però això no seria el últim obstacle per a entrar als EUA, tenia encara que passar per un lloc on agafaven un altre formulari. Hello! (done el formulari, ensenye el passaport) "Where's your form?", me pregunta (ho vaig entendre a la quarta), li dic que li'l acabe de donar, me diu que no. M'ensenya el meu formulari per assenyalar-me que li tenia que donar un com ixe, "That is mine" li dic. Me torna a demanar el passaport. "Ok", em respon, ni un sorry ni res.

La cuestió és que era lliure i que ara la dificultat seria agafar un tren SEPTA fins la 30th Street Station de Philadelphia, per posteriorment agafar un tren de la companyia AMTRAK fins a Elizabethtown.

21st August - 20th December

Aquest es el periode de temps que estaré a Elizabethtown, Pennsylvania, Estats Units d'Amèrica.
Una beca oferida per la Universitat Jaume I de Castelló m'ha donat la possibilitat d'estudiar un semestre a un bonic college nordamericà: Elizabethtown College.
A quasi dues hores de Philadelphia es troba aquesta ciutat, molt americana, plena de casetes aillades, amb un bonic verd jardí amb la corresponent bandera americana.
Amb aquest blog, aniré contant les cosetes que van ocorrent per ací, amb l'intenció de passar l'estona i fer-la passar a qui vullga saber de mi.