Alguns ja haureu sentit alguns rumors... Efectivament són certs: faig esport. Tres hores de tennis setmanals, una o dos (o ninguna) de gimnàs, he participat en la lligueta interna de soccer i ara en la de football (futbol americà).
El tennis... per a ser sincer, ja s'ha acabat. Com vé el fred i l'assignatura és només d'un crèdit (1,5 crèdits UJI) ja s'han acabat les classes. Però mentre hem tingut classe, ha estat prou bé. Els primers dies les pilotes anàven a l'aire, com un globus, i baixaven, ara ja passen la xarxa de forma més ajustada i, més o menys, van al lloc on vullc. El servei està per millorar i el revés... millor no parlar. En tennis hem fet un treball (jo l'he fet sobre Rafael Nadal) i un exàmen. El exàmen era facilet, ens teniem que apendre el nom de les ratlles, la puntuació i dos xorrades més.
Pel que fa al football, és una risa. Ens van dir si voliem jugar (a Andreas, Thomas i jo), vam dir que sí però que no teníem ni idea de futbol americà, però van insistir en que si sabiem agafar un passe i correr, era suficient. La cosa és que hem jugat tres partits, i els hem perdut els tres... però estem millorant. Com a anècdota contaré que en un moment determinat, erem al camp quatre europeus i tres xiques... i que vaig interceptar un passe i vaig correr unes quantes iardes, no moltes, perque em van interceptar, però en ixe moment em sentía Forrest Gump, mentre el meu equip em cridava "Run, run... Go, go!".
Explique la foto. El divendres vam jugar un partit a dobles, Andreas i Thomas vs. Romain i Josep M. Resultat final: 6-3, 7-6 (7-5). En la foto, Romain i jo celebràvem un dels punts que férem, encara que no ens donàren la victòria.
El tennis... per a ser sincer, ja s'ha acabat. Com vé el fred i l'assignatura és només d'un crèdit (1,5 crèdits UJI) ja s'han acabat les classes. Però mentre hem tingut classe, ha estat prou bé. Els primers dies les pilotes anàven a l'aire, com un globus, i baixaven, ara ja passen la xarxa de forma més ajustada i, més o menys, van al lloc on vullc. El servei està per millorar i el revés... millor no parlar. En tennis hem fet un treball (jo l'he fet sobre Rafael Nadal) i un exàmen. El exàmen era facilet, ens teniem que apendre el nom de les ratlles, la puntuació i dos xorrades més.
Pel que fa al football, és una risa. Ens van dir si voliem jugar (a Andreas, Thomas i jo), vam dir que sí però que no teníem ni idea de futbol americà, però van insistir en que si sabiem agafar un passe i correr, era suficient. La cosa és que hem jugat tres partits, i els hem perdut els tres... però estem millorant. Com a anècdota contaré que en un moment determinat, erem al camp quatre europeus i tres xiques... i que vaig interceptar un passe i vaig correr unes quantes iardes, no moltes, perque em van interceptar, però en ixe moment em sentía Forrest Gump, mentre el meu equip em cridava "Run, run... Go, go!".
Explique la foto. El divendres vam jugar un partit a dobles, Andreas i Thomas vs. Romain i Josep M. Resultat final: 6-3, 7-6 (7-5). En la foto, Romain i jo celebràvem un dels punts que férem, encara que no ens donàren la victòria.
4 comentarios:
jejeje ver para creer.. menos mal que has puesto fotos que si no.... nada cuando vuelvas a las pachangas de los sabados :p a ver si me apunto yo tb que me estoy quedando atrofiao jejeje.
Aqui toy viendo 'El dragon rojo' en la TV... tragando propaganda como si no hubiera comido en una semana..asi es que aprovechando aqui con el portatil pa visitarte :p
nada mas por el momentooooo ta otra, y sigue contando aventuras ;) que aunque no comentemos si que las leemos.
PD: Ahora sabes lo que se siente al tener una web en la que nadie participa jejejeje aunque al menos en esta entran ;)
Muchas gracias, Jaime. Está muy bien recibir comentarios, te alegra por unos segundos.
Cuando vuelva a ver si seguimos haciendo algo de deporte, que tanta pantalla de ordenador nos atrofiará los músculos.
Holaaaaaaaa!!!!
Saludos al nuevo Josep María deportista!!jeje.
Pregunta:
¿Es un afición de 4 mesos o a la vuelta continuarás?mmm....jeje.
Xiquet, després del comentari que t'he fet en la teua última historieta, no podia deixar de fer un açí. Qué vols que et diga? Podria creure'm que Neruda feia experiments químics en el seu temps lliure, podria creure'm que algun amic nostre va rebutjar la possibilitat de entrar en un equip important de Barcelona, inclús podria creure que arribarem tots nosaltres a un consens en la nit de capdany... però en fi, en aquesta vida un mai acaba de sorprendre's i és cert. Tú fent no sé quants esports... Després de la gran intensitat de la teua activitat esportiva aquests últims anys, podries relatar-nos en una altra "historieta" la teua experiència en les "aujetes". Bé, la cuestió era escriure, no? Cuidat xiquet.
Publicar un comentario