Dissabte: Day trip to New York

A les 6.30 del matí (sí, heu llegit bé) estavem citats per agafar el autobus cap a la Big Apple. Jo anava en un autobus diferent als meus companys, ja que vaig arribar tard per apuntar-me al seu bus. Però al final me va anar bé, perquè el meu va arribar una hora abans.

Eixa hora de més la vaig aprofitar creuant una part molt bonica de Central Park (dic una part, perquè el parc té una extensió de casi 3,5 km cuadrats) per arribar a Strawberry Fields, una espècie de memorial a John Lennon al costat de sa casa, on va ser assasinat. Vaig creuar des del Metropolitan Museum hasta Dakota Building (on viu Yoko Ono), i pel camí em vaig trobar coses molt boniques ('cute' com diuen els ianquis).
Vaig vore molts xiquets disfressats de fantasmetes, esquelets, fades, Darth Vader, etc. Anàven cap a un lloc on feien coses per a ells i que estava ple de carabasses, gent passejant, gent corrent, gent en bici, gent ben vestida... Se notava molta vida en ixe parc, per un moment vaig pensar que ojalà fora jo un New Yorker!

Una volta vaig arribar a Strawberry Fields i vaig vore el mosaic amb flors dedicat a Lenon, em vaig fer la foto corresponent i em vaig adreçar cap a la casa on va ser assasinat.
Una volta faig fer tote ixe recorregut vaig agafar un metro per a trobar-me amb Thomas, Romain, Denisse, Jara, Andreas i Wendy. Vam desdejunar-dinar junts i ens vam separar en tres grups: Jara (al Museu d'art modern), Andreas i Wendy (al Metropolitan Museum) i Denisse, Thomas, Romain i jo en un altre grup.
Nosaltres vam anar a Wall Street i el Financial Disctrict, després a Battery Park (al sud de Manhattan) per vore l'Estatua de la Llibertat des d'allí, després la zona zero i els barris del Soho, Tribeca i Greenwich Village. (La foto on estic jo és davant de la Borsa de Nova York i l'altra al metro de Wall Street)
Els barris del Soho, Tribeca i Greenwich són els més avançats pel que fa a la cultura, art, moda,... És un barri ple de gent jove, galeries d'art, tendes de roba jove molt moderna, locals de música... Hi havia un ambient impressionant, gent vestida molt moderna, parelles homosexuals agafades de la mà, restaurants, bars... Les cases no eren altes, amb colors bonics i les típiques escales a la fatxada. Es respirava un ambient fresc, cosmopolita i fins i tot intel·lectual en alguns moments. Una llàstima no poder viure allí uns mesos!!
La veritat és que passetjar per Nova York és sempre una experiència inolvidable: edificis bonics, gent ben vestida, tendes sorprenents, publicitat per tot arreu, taxis, restaurants... Sempre és una llàstima pujar a un tren o a un autobus per anar cap a Elizabethtown i deixar la ciutat que mai dorm enrere. Però una volta més, sé que en un mes tornaré.