jueves, enero 19, 2006

Welcome back to Etown! (Primeres hores)

"Ja sóc aquí" una altra volta, cuatre mesos més que no estaven previstos, però que espere que vagen almenys igual de bé que els primers. Vaig arribar diumenge per la nit, a les 11 entrava a ma casa i ja hi havia molta gent. Cares que ja coneixia i cares que encara no (Micaela i Livia d'Itàlia, una xica del Japó que encara no se dir ni escriure el seu nom i Alexandra de França).
Vam estar bevent cervessa i xarrant, contant-nos les vacances de nadal i totes ixes coses.
Eixa nit també vaig vore la meua "nova" habitació, més europea que mai. Thomas és un roommate excel·lent, un tio holandès molt majo al que li encanta sentir Ska-P (Ska-pi, diu ell), el tindrieu que sentir cantar "Lega legalización... cannabis...". L'habitació ha canviat, ja no hi ha calcetins bruts baix del llit, ha ficat els mobles com deuen estar i ha comprat un telèfon fixe per als dos (+1 717 361 3663).
Una volta vaig anar a fer el llit, em vaig trobar amb una desagradable sorpressa, els meus llençols havien estat utilitzat per alguns dels que han estat en ma casa durant estes vacances i estaven bruts amb taques moooooolt sospitoses. Per a la vostra curiositat... ja estàn a la basura! Així que, per a continuar en la tradició de les primeres nits... vaig tornar a dormir en el meu sac!

3 comentarios:

Anónimo dijo...

hey com va? yo per aqui estic miran receptes d'internet pa mi, mira a vore si topetes algu que tinga algunes receptes de passtiseria y me les envies. Un abraç. y recorda HAHA JAJA... A vore si quan vens no tacuerdas(By Isabel Presley) de parlar. ADEW ADEW per cert t'enviare una canço d'un grup que mola y si vols t'uneixes al moviment NoWayOut.

Anónimo dijo...

Hei xiquet... per ací ja se te troba a faltar... bé, al menys ara tenim on localitzar-te i ja no tenim excuses de mal pagador de no estar en contacte amb tú. Pareix que el cuatrimestre t'ha començat amb bon peu i m'alegre. Tu ves fent amics europeus i no tan europeus que tenim que viatgar molt aquest estiu!!! Cuidat xiquet i fins prompte. Un abraç.

Josep Maria dijo...

Hey Xenxet! Ací és molt típic d'hivern la tortada de carabassa! A mi la carabassa no me diu molta cosa, pero no està mal. Si t'interessa...
Per cert... No way out... NO WAY! No m'ha molat, pero gràcies per pensar en mi. Envia'm més cançons que vagen sorgint noves i les escoltaré.