Després de molt de temps sense escriure res al bloc, torne per a explicar el viatge d'Spring Break an Boston.
Als Estats Units no tenen tantes festes com nosaltres: 9 d'octubres, el dia de la verge, falles, ni celebren sants, ni tenen ponts... Aleshores, cada college decideix quan volen donar una setmana lliure als estudiants. El nostre torn va ser del 4 al 12 de març.
L'Spring Break és molt apreciat pels americans, el més típic, i el que solen fer aquells que s'ho poden permetre, és anar a un destí del Carib: República Dominicana, Mèxic, Florida... Paguen una certa quantitat de diners (entre 800-1200 dòlars) per estar en un hotel, beure tot el que poden (ja que no necessiten tindre 21 anys), ixir de festa, anar a la platja, piscina... intimar amb nous amics i amigues... diguem que això és l'estereotip d'Spring Break.
Però bé, éste no va ser el cas meu i de més gent. Un grup de 7 persones vam decidir, en compte de buscar sol i platja, buscar més fred, i anar cap al nord. Concretament vam anar a la capital del estat de Massachusetts, Boston. Vam agafar un tren per anar (8 hores) i un avió per a tornar (1h 30min).
A l'hotel ens vam quedar dos xiques italianes (Mica i Livia), una xica de França (Alexandra), Denisse de Mèxic i jo. L'hotel era prou econòmic i estava molt ben situat. Thomas i Romain es v
an quedar a les afores de Boston a casa d'un company del College, Jeff.
Boston no és una ciutat espectacular però és molt neta, molt bonica i tranquila. El primer que vam fer per a tindre una idea de com era la ciutat, va ser pujar a un gratacels d'on es pot fer una vista de 360º. D'allí espodia vore la bahia, el port, Cambridge (on està Harvard i 60 universitats més), el riu, l'aeroport, el estadi dels Red Sox, Finantial District i més barris interessants. Per a mi, va ser una de les visites més interessants que vam fer a Boston, va ixir un bon dia i la visibilitat era perfecta.
Eixe mateix dia vam caminar per parcs, vam visitar esglesies, i diversos edificis que van ser molt importants en la guerra per la Independència contra els britànics.
El dia següent vam estar caminant sense rumb durant una hora, per al final decidir anar a Cambridge a visitar la Universitat de Harvard i els seus voltants. Va ixir un dia gelat i núvol, i vam vore el campus principal de Harvard un poc per damunt.
Ho vam fer curt, ja que teniem prevista fer una excursió d'un dia a New Hampshire, a casa d'un xic americà del college que ens va convidar. Vam alquilar un cotxe i vam anar més cap al nord encara. De camí allí, vam tornar a vore neu, tot estava recent nevat i els arbres encara tenien neu en les branques. Després d'exir de l'autopista, i anar per diferents carreteres, carreteretes i camins, vam arribar a casa de Jeff. Una casa de madera al costat d'un llac que estava gelat, tan gelat que podies caminar per damunt. Tan gelat que no hi havia aigua a ixa casa (imagineu el que això comporta). Eixa nit vam fer una xicoteta festa i a dormir. Al dia següent vam vore el llac, la ciutat més propera i vam tornar a Boston.
Una volta en Boston vam visitar uns mercats que tenen prop del barri financer, el barri financer, el primer vaixell de guerra dels EUA (USS Constitution), que va vèncer als més temibles vaixells de guerra britànics, vam agafar un ferry que ens va permetre vore l'skyline de Boston...
Ja que ens vam quedar amb ganes de més en Harvard, vam tornar, el dia era assoletjat i vam disfrutar d'un dia molt bonic. Al tornar caminant a Boston, abans de creuar el riu, ens vam trobar amb una vista preciossa.
En definitiva, per no cansar més, va ser un bon viatge, vam descobrir una ciutat molt bonica, amb un oratge molt millor del que esperàvem. Així com Nova York és espectacular, Boston no ho és, però és molt bonica, tranquila i agradable.
