Són les dotze de la nit i encara me queden coses per ficar dins la maleta. Hui és un dia molt trist, he vist com alguns dels meus amics americans es graduaven (en gorros y traje negre), les families estaven orgullosos d'ells, picoteos per tot el campus, abraços, despedides, llàgrimes...
Hui ha sigut el dia en que dia adéu a Andreas, i a altres veins meus. A molts d'ells no els tornaré a veure, a alguns els puc tornar a veure i a altres els voré, però no serà el mateix. No els tindré a dos portes a la dreta, i no podrem quedar per a xarrar, vore la tele, jugar a tenis, sentir música, beure cervessa, ixir de festa, o planejar un viatje excitant.
He après anglès, i altres coses. He tingut moments difícils, fins i tot molt difícils, a nivell personal com a nivell acadèmic durant els dos semestre. Però tot ha ixit avant, he pensat molt sobre tot, he disfrutat moltíssim, he visitat ciutats impressionants, he vist coses que només havia vist en pel·lícules i sèries de televisió, he conegut gent que m'ha marcat i que recordaré tota la meua vida. Ells han sigut els meus amics durant un any en que hem compartit de tot. Cada adéu que diem perdem una part de nosaltres mateixa, perquè tots, en certa mesura, ens han influenciat; els tindré en ment sempre.
Com ha dit Andreas hui mentre ens abraçavem per despedir-nos "It has been so nice...", no es pot descriure millor.
Goodbye Etown! Burriana, I'll see you in a while!
PD. Gràcies a tots els que de tant en tant vos passaveu per este bloc, que m'ha entretès moltíssim i espere que haja servit per a saber de mi i fer-vos riure algunes voltes.
PD 2. Gràcies a tots els que he sentit a prop durant estos dos semestres. A molts de vosaltres vos he sentit com si no hi haguera un oceà pel mig i això s'aprecia moltíssim. Ens veiem pronte!
