Segon cap de setmana seguit fora de Etown, i una volta més va valdre la pena. Este cap de setmana vam fer cap a New York City. Andreas, un xic alemany amb el que estic agarrant molta confiança, va alquilar un cotxe des de l'aeroport de Harrisburg, que més tard deixariem en Manhattan. Un total de 6 persones anavem en aquell
carro americano: Thomas (holandès), Romain (francès), Paola (ecuatoriana), Denisse (mexicana), Andreas i jo. Però no tots anàvem en el cotxe, per altra banda, en tren, anàven uns quants més.
Va ser una aventura entrar a Manhattan en cotxe, més que res perquè és un kaos. Castelló a les 7.30 de la vesprada no té res a veure: milers de cotxes, taxis, busos, peatons, carros de hot dogs, etc., canviant de carril sense intermitent, a tota velocitat, clàxons... Un estrès, sobretot si tens un mapa vell que te diu que pots passar pel costat de la Zona Zero (antic World Trade Center). A més, a banda d'això, es va ajuntar que ens vam equivocar de tunel per accedir a Manhattan i vam fer cap al costat oposat d'on teníem el hotel. Però bé, en compte d'estresar-nos, gaudirem de les vistes de NY, fins i tot vam creuar el pont de Brooklyn amb el cotxe.
Sincerament, en eixe moment va ser molt emocionant pensar que erem sis joves estudiants, cadascún d'un país diferent amb un cotxe alquilat passant pel pont més bonic de Nova York. La veritat és que em sentia molt afortunat, a pesar que ens trobàvem a l'altra punta de la
gran manzana.
El primer que vam fer, una volta ja havíem deixat les bosses al hotel (si es que mereix eixe qualificatiu), va ser anar a Times Square, el orgasme de la societat de consum i dels anuncis!! Però
de camí allí, en el taxi, ens vam enterar d'una notícia prou inquietant, s'havia anunciat una amenaça sèria de bomba en el metro de Nova York,
perfecte. Però no ens deixàrem impressionar per
Osama y sus secuaces i vam fer vida normal de turista, encara que, per si de cas, no vam agafar cap metro.
Times Square és molt bonic, està tot ple d'anuncis, colors, llums, spots de TV, la MTV, alguns teatres, restaurants... Te pots trobar gent de totes les races i colors. Sense dubte, és el que més m'impressiona de Nova York, que no te sents diferent en cap moment. Times Square, per a mi, és un resum ràpid del que són els Estats Units: multiracial, multicultural, consumista, turistic, segur, amb abundància de menjar...
El divendres va ser turístic total: Guggengheim Museum, Empire State, Little Italy, Chinatown, 5th Avenue, Zona zero... Estar en el Observatory del Empire State és jugar a ser Google Earth, els edificis se veuen allà baix, els taxis es mouen molt lentament, veus la Estatua de la llibertat com un Playmobil... Una altra cosa prou destacable és el menjar de Chinatown, bo i barat.
La zona zero, la veritat és que impressiona moltíssim, i fins i tot conmociona.
Dissabte va ploure tot el dia :( i vam decidir anar al Metropolitan Museum: Egipte, Roma, Grècia, art modern, art xinès, japonès, americà, inca, maia, azteca, africà, Renoirs, Degas, Van Gogh, Monet, Picasso, Miró, Mondria... 5 hores ens vam tirar allí dins! És impressionant tindre tant art de tanta importànciaen un sol lloc. Després tocava Saint Patrick, tendes de la Cinquena Avinguda, caríssssssimes, sopar en un restaurant mexicà, amb tequila de 7 dolars inclòs, i a dormir. Estava rendit, vam caminar moltíssim i els meus peus m'insultàven en cada pas que donava.
Diumenge caminàrem un poquet, vam vore el Flatiron Building, dinar i tren cap a Elizabethtown. A l'estació de tren de Nova York, dos soldats amb vestit de guerra i una metralleta que donava por ens van donar la benvinguda. Més tard ens vam enterar que el dia anterior van desalotjar l'estació perque algú es va deixar una botella de lejía oblidada per allí.
En definitiva, bona companyia, una ciutat impressionant que et sorprèn contínuament.
En definitiva, bona companyia, una ciutat impressionant que et sorprèn contínuament.
