Vaig arribar ací el 21 d'agost. Quin dia més llarg! Em vaig despertar a les 6.30 del matí (hora espanyola), i em vaig anar a dormir a les 12 de la nit (hora d'ací). Com diem en festes: vaig empalmar.
El dia va començar en nervis, llàgrimes, despedides.... però una volta en l'avió, estava molt tranquil, era com estar ja als EUA. Si normalment, em fique nerviós en els avions, aquesta vegada era com un viatge en cotxe (possiblement el Tranquimazin em va ajudar).
Després de 9 hores de vol tranquil on només es podia vore per la finestra l'inmensitat del Oceà Atlàntic, vaig arribar a Philadelphia! Una volta en l'aeroport, vaig anar a la cua d'immigració amb els meus documents, i després de deixar les empremptes digitals, de que "em retrataren" i de que em feren unes preguntes, vaig anar a per les maletes.
Però això no seria el últim obstacle per a entrar als EUA, tenia encara que passar per un lloc on agafaven un altre formulari. Hello! (done el formulari, ensenye el passaport) "Where's your form?", me pregunta (ho vaig entendre a la quarta), li dic que li'l acabe de donar, me diu que no. M'ensenya el meu formulari per assenyalar-me que li tenia que donar un com ixe, "That is mine" li dic. Me torna a demanar el passaport. "Ok", em respon, ni un sorry ni res.
La cuestió és que era lliure i que ara la dificultat seria agafar un tren SEPTA fins la 30th Street Station de Philadelphia, per posteriorment agafar un tren de la companyia AMTRAK fins a Elizabethtown.