A Spanish Etownian

Goodbye Elizabethtown!

2006-05-20T16:58:00.000-04:00

Són les dotze de la nit i encara me queden coses per ficar dins la maleta. Hui és un dia molt trist, he vist com alguns dels meus amics americans es graduaven (en gorros y traje negre), les families estaven orgullosos d'ells, picoteos per tot el campus, abraços, despedides, llàgrimes...

Hui ha sigut el dia en que dia adéu a Andreas, i a altres veins meus. A molts d'ells no els tornaré a veure, a alguns els puc tornar a veure i a altres els voré, però no serà el mateix. No els tindré a dos portes a la dreta, i no podrem quedar per a xarrar, vore la tele, jugar a tenis, sentir música, beure cervessa, ixir de festa, o planejar un viatje excitant.

He après anglès, i altres coses. He tingut moments difícils, fins i tot molt difícils, a nivell personal com a nivell acadèmic durant els dos semestre. Però tot ha ixit avant, he pensat molt sobre tot, he disfrutat moltíssim, he visitat ciutats impressionants, he vist coses que només havia vist en pel·lícules i sèries de televisió, he conegut gent que m'ha marcat i que recordaré tota la meua vida. Ells han sigut els meus amics durant un any en que hem compartit de tot. Cada adéu que diem perdem una part de nosaltres mateixa, perquè tots, en certa mesura, ens han influenciat; els tindré en ment sempre.

Com ha dit Andreas hui mentre ens abraçavem per despedir-nos "It has been so nice...", no es pot descriure millor.

Goodbye Etown! Burriana, I'll see you in a while!

PD. Gràcies a tots els que de tant en tant vos passaveu per este bloc, que m'ha entretès moltíssim i espere que haja servit per a saber de mi i fer-vos riure algunes voltes.

PD 2. Gràcies a tots els que he sentit a prop durant estos dos semestres. A molts de vosaltres vos he sentit com si no hi haguera un oceà pel mig i això s'aprecia moltíssim. Ens veiem pronte!

Final Countdown

2006-05-10T01:19:00.000-04:00

Well, this experience has to end up one day. The final countdown have just started. Today (May 10th) was the first days I've started to say bye to people. I'll miss you all!

New York Yankees

2006-05-01T01:24:00.000-04:00

Este cap de setmana ha sigut el últim viatge a Nova York abans de que torne a Burriana (o el penúltim, ja vorem).
Un dels xics que s'encarrega d'alguns dels estudiants internacionals, fan dels New York Yankees, ens va recomanar anar a vore un partit d'ells. Així que ens ficàrem d'acord amb la data i la manera d'anar, les entrades... i allí vam fer cap.
Ja fa tres setmanes que alguns estudiants internacionals vam formar un equip de softball (baseball light) per a la lligueta interna del college. Això va afegir interés al partit dels ianquis. Malgrat que ens ha costat un poc captar totes les normes del softball i baseball, aquest esport ens ha fascinat a tots. I vore un partit en viu és molt interessant.
Els yankees jugàvem contra els Toronto Blue Jays. El resultat final va ser de 6-17 a favor dels de Nova York. El partit va ser molt bonic, amb moltes carreres, i cuatre home runs (quan el que bateja, envia la pilota a la grada). Normalment sol haver un, dos o cap home run per partit.
Johnny Damon és el nom del batejador que va enviar la pilota dos voltes a la grada. El fet és morbós, ja que este xic jugava amb els Boston Red Sox l'any passat (màxim rival dels ianquis), algo paregut a allò que va passar amb Figo. I hui dilluns és el derbi entre estos dos equips... Pot ser interessant.

Visita d'Albert

2006-04-30T21:05:00.000-04:00

Com ja vaig dir en entrades anteriors, el meu germà em va visitar per Pascua. Al college teniem 4 dies de festa que coincidien amb alguns dels dies lliures que hi ha a València.
Dijous sant va arribar el meu germà a Philadelphia. D'allí vam vindre a Elizabethtown només per a una nit, ja que al dia següent teniem previst anar a Nova York.

Vam estar divendres, dissabte i part del diumenge. Només eren tres dies i mig però va ser un marató turístic. No vam parar en cap moment.

El més destacable del primer dia va ser, sense dubte, vore el partit de la NBA entre els New York Knicks y els Milwakee Bucks. Va ser tot un espectacle més que un partit de bàsquet. Cheerleaders, himne abans del partit, soldats amb la bandera ianqui, el ambient,... El partit va ser bonic, encara que els Knicks van jugar de pena, però vam vore algunes jugades que només es poden vore en la NBA, diversos alleyhoops i mates com els de la tele.

Al dia següent vam fer el dia superturístic, vam vore l'estatua de la llibertat (des de Manhattan), Wall Street, la zona zero, Little Italy, ChinaTown, el pont de Brooklyn,... i més coses. Ens vam cansar un bon rato però va valdre la pena. Va ser molt bonic tornar a caminar pel pont de Brooklyn, tal i com vam fer fa 5 anys i mig.

Al diumenge vam pujar a una nova atracció de Nova York, l'edifici de Rockefeller Centre, des d'on es pot vore coses que no es veuen des del Empire State, com el propi Empire State o Central Park o el que hi ha al nord de Manhattan (Harlem, Bronx...). No pensavem pujar a este edifici, pero vista la cua que pegava la volta al 'mazana' que ocupa el Empire State i en vore que no hi havia cap cua al Rockefeller Centre...

El diumenge vam anar a dinar a casa d'Steph, on estava reunida tota la família. Vam fer un dinar tradicional de Pascua (típic als EUA), amb menjar prou diferent al que nosaltres mengem. Va ser un dia molt agradable, ens van tractar com si forem dos més en la familia.

La resta dels dies vam estar en Elizabethtown, fent turisme per esta gran urbe, pel college, presentant a gent, jugant amb la pilota de football, i poca cosa més. El que contava és que estava el meu germà ací i vam disfrutar cada moment junts. Ha sigut una bona Pascua.

Arribarem a 1000 visítes?

2006-04-24T01:16:00.000-04:00

A hores d'ara, este bloc (blog en castellà) ha rebut 839 visítes. Recordem que este bloc com a tal, deixarà de funcionar el mateix dia que el seu autor arribe a Burriana (22 de maig 2006). Contabilitzarem 161 visítes (les que falten per a 100) en el més que queda? Llegireu les aventures i desventures del que queda de semestre?

I va, ja que queda un meset només de bloc, m'agradaria que puguereu respondre a estes preguntes:
- Realment llegiu el que penge?
- Entreu a sovint?
- Vos pareix interessant?
- Per què entreu?
- Hi ha alguna cosa que vos haja agradat especialment?
- Hi ha alguna cosa que vos haja desagradat especialment?
- El vostre nom?

NO SIGUEU GOSSOS, I RESPONGUEU LES PREGUNTES AGREGANT UN COMENTARI. NO SIGUEU VERGONYOSOS.
Si veus esta entrada, deuries d'estar ficant un comment!

Urbandictionary.com

2006-04-23T20:14:00.000-04:00

----------------------------------------------------

Els nostres volguts professors d'anglès van fer el que van poder amb nosaltres. Encara que no ens van preparar molt bé per a poder sobreviure sols en un ambient anglòfon, ens van donar unes bases, hem d'admetre-ho.
Però els joves d'ací utilitzen frases i paraules que ningú ens va ensenyar al institut, ni a l'acadèmia ni a cap lloc... I ja, si xatejes per internet, pot ser un embolic.

Anem per parts. El programa més extés de missageria instantànea, no és MSN Messenger, és AOL Instant Messenger (conegut per AIM). És per ahí, quan algun company de classé et diu coses com: ttyl, I gtg, Later gator, lol, c u, cuz...

Després tenim slang, paraules que no formen part del anglès estàndard pero que són utilitzades, sobretot pels joves. Normalment solen tindre connotacions sexuals, algunes no. Ficaré diferents exemples: Piss of, Fuck up, Dude, Hook up, Make out, Go commando, Give head... (estes últimes tres amb connotacions sexuals).

Tot això no ho trobes a un simple diccionari de 30€ de la llibreria Babel, no. Ni el Oxford nosequé, ni el Merrian-Webster nosemenos.... no.
El recurs per a entendre el que et volen dir està a Urbandictionary.com, on els usuaris pengen i actualitzen diferents termes slang o utilitzats a internet, al estil de wikipedia, on tot el món constueix la pàgina. Vos recomane una visita a este lloc i podeu consultar totes les paraules que he proporcionat i d'altres que es puguen trobar en altres fonts.

Ja és primavera a Etown!

2006-04-13T00:39:00.000-04:00

Malgrat que desembre va ser terriblement fred i que gener i febrer va tindre dies de prou de fred i neu, la primavera ha arribat a este xicotet poblet del condat de Lancaster a Pennsylvania. Els arbres ja asomen les primeres fulles, hi ha un arbre que és tot flor ja, el sol es pon a les 7.30 pm, i la jaqueta ens la deixem a casa.
La fenia a classe, però, no és tan primaveral, el fi de curs s'aproxima i això es nota. Treballs, assajos, tarees en grup... ens obliguen a tancar-nos a la biblioteca o a casa. Mentre, el sol brilla i els pardalets canten.

Però ahir em vaig cansar, i vaig anar a passetjar amb ulleres de sol posades i un polo en la mà. El passeig va acabar en uns columpios de un parc d'Elizabethtown. Una vesprada molt senzilla però que em va fer feliç.

No sé si alguns recordaran aquella entrada al bloc que vaig fer sobre el cap de setmana d'Acció de Gràcies, en ella ficava dos termòmetres que indicaven la temperatura d'Elizabethtown i de Vernon. Va ser una entrada amb molt d'èxit i que va provocar molts comentaris. A veure si la instal·lació de nou del termòmetre anima a la gent.

I ja de passada, ja que éste és un temps molt pascuero, que feu a Pasqua? On pegueu? Teniu tots pasqüera i/o pasqüero?

Late-shows ianquis

2006-04-11T19:31:00.000-04:00

Un dels més famosos late-shows que fan per la televisió a la nit és The Daily show with Jon Steward. Feia temps ja havia llegit que el format dels diferents programes que ha conduït Andreu Buenafuente seguia el format de late-shows americans. De fet, manté moltes similituds amb la Cosa Nostra o Buenafuente. Comenten notícies reals, hi ha monòleg, un estil molt irònic, i seccions absurdes que fan molta gràcia.

Una cosa que va fer riure prou va ser quan comentaven la notícia publicada per un periòdic d’Israel on dia que la participació en les passades eleccions va ser només de 63,8 %. El comentari de Jon Steward va ser el seguent:

"La notícia diu que NOMÉS el 63 per cent, només... Jo crec que en compte de portar nosaltres la democracia al Orient Mitjà, crec que seria més encertat que ells ens la portaren a nosaltres."

A voltes parlem d’estereotips sobre americans, però jo crec que este comentari és prou atrevit per a tractar-se d’una televisió americana (Comedy Central). I aquest és un programa de molt d’èxit. De fet, el presentador és el mateix que va conduïr la cerimònia dels Òscars.

Un roommate molt... actiu

2006-04-03T02:13:00.000-04:00

Bé, sé que alguns ho estaveu esperant. No ho podem negar: el sexe vén. Anuncis amb dones i homes esculturals, desodorants que atrauen xiques de varies edats, escenes eròtiques a pel·lícules...
Este bloc es vol sumar a la corrent (facilona, per cert) de vendre's utilitzant una història no apta per a menors de 13 anys.

És la una del matí, Thomas i jo intentem conciliar la son, però a una habitació a l'altra banda del corredor, en la porta de davant la nostra... A L G O E S T Á P A S A N D O (entonació Aqui hay tomate, per favor). Sentim la risa més molesta que he sentit mai d'una de les amigues del nostre company de casa. No diré noms. Però esta xica apareix a altes hores de la nit, per a fer que Thomas i jo tardem en adormir-nos. No sé que li pot provocar tanta risa a porta tancada. Opinions?

PD. A més, la senyora utilitza el meu cepillo del pel!

Nova web del comité

2006-04-03T01:01:00.000-04:00

Per a tots aquells que formaveu part de la web del Comité (en hores baixes per cert), només dir que heu de saber que Jaime ha fet unes xicotetes modificacions (jeje).
En compte de web, jo m'atreviria a dir, que El Comité té ara un portal. A vore si entre tots, dinamitzem la web del nostre grup d'amics!!!

7 hores de diferència horària

2006-03-27T02:00:00.000-05:00

Per què nosaltres no hem canviat l'hora dels nostres rellotges?
Ací, a diferència d'Europa, no hem avançat una hora els nostres rellotges. No sé perque, però això ho farem el pròxim dissabte, així que durant una setmana, tenim una diferència horària de 7 hores.

Enllaços interessants per seguir la notícia

2006-03-24T13:37:00.000-05:00

Internet s'ha convertit en la meua font principal de notícies. Pàgines de periòdics com El Pais, El Mundo, ABC i Libertad digital. També ràdios com La Ser. I també diversos blogs, com Escolar.net.

Penge ací alguns enllaços interessants sobre el que es va dient del anunci d'ETA.

Vídeo del comunicat (vídeo en youtube)
Segon comunicat al diari Gara
Sel·lecció d'articles al diari Gara (Diari Gara)
De qui és la veu del video? (vídeo en Telecinco, Escolar.net)
Com es va fraguar l'anunci (El País)
Entrevista a Zapatero (El País) Nou
Que va fer Aznar en la treva anterior (El País)
Pulsómetro de la Ser (Cadena Ser)
Bloc de la treva des de El Mundo Nou
Va cridar el rei a Rajoy? (El Mundo)
Batasuna va celebrar una reunió cuatre dies abans del anunci Nou
I que diu Mayor Oreja? (Libertad Digital -Periòdic online de Jiménez Losantos-)
Més elucubracions de Libertad Digital

Bé, si veig més cosetes interessants per internet, ho aniré penjant.

Un poc d'humor

2006-03-24T13:19:00.000-05:00

Vídeo del programa Vaya Semanita d'ETB on s'escenifica un dels contactes previs al alto el foc d'ETA, entre gent del PSOE i els terroristes. No té desperdici.

Fique també el link del anterior video que hi havia en esta entrada, també molt bò. Una reunió de batasunos, que busquen la solució per a presentar-se a les eleccions.

Portada del Washington Post

2006-03-24T13:15:00.000-05:00

Alguns ja sabeu la meua obsessió per exemplars de periòdics extranys o de dies especials. Ací als EUA, New York Times, Washington Post i Christian Science Monitor es feien resò en portada de la notícia al nostre país. El Washington Post, publica la foto a 5 col·lumnes, com es pot apreciar en la foto.

Cares i Caretos

2006-03-24T13:09:00.000-05:00

Se pensaven que Zapatero era un bobo solemne, i que mai veurien una treva d'E.T.A.
Pareix que algú va un poc despistat ara.

Una bona notícia

2006-03-22T14:30:00.000-05:00

Hi ha dies, que un mateix llig els periòdics per internet i pensa que res té sol·lució. Però hi ha d'altres dies, que un llig notícies com ésta. Creuem els dits!

Saint Joseph's day

2006-03-19T23:52:00.000-05:00

Hui he viscut un dia de Sant Josep prou diferent des de prou lluny de Burriana. Afortunadament, he pogut seguir una "mascletà" per telèfon i he vist la cremà de tres falles en València gràcies a TVVI (TeleVisió Valenciana Internacional), que emet per internet. He de confessar que ha sigut fins i tot emocionant. La meua amiga Stepheni ha al·lucinat un poc, però lo que fem els valencians, hem de reconèixer, no és molt normal.
Conclusió: la meua valensianía segueix intacta!

Visita

2006-03-18T15:25:00.000-05:00

Dos entrades per als New York Knicks vs. Milwakee Bucks: XX dòlars.
Dos tickets per al mirador del Empire State: 22 dòlars.
Dos bitllets senzills de metro en Nova York: 2 dòlars

Que el teu germà et visite a Elizabethtown i anar a Nova York tres dies amb ell: No té preu.

Ja conte els dies que falten per a que vinga el meu germanet!
13 d'abril al 19 d'abril.

Spring break a Boston!

2006-03-18T14:19:00.000-05:00

Després de molt de temps sense escriure res al bloc, torne per a explicar el viatge d'Spring Break an Boston.

Als Estats Units no tenen tantes festes com nosaltres: 9 d'octubres, el dia de la verge, falles, ni celebren sants, ni tenen ponts... Aleshores, cada college decideix quan volen donar una setmana lliure als estudiants. El nostre torn va ser del 4 al 12 de març.
L'Spring Break és molt apreciat pels americans, el més típic, i el que solen fer aquells que s'ho poden permetre, és anar a un destí del Carib: República Dominicana, Mèxic, Florida... Paguen una certa quantitat de diners (entre 800-1200 dòlars) per estar en un hotel, beure tot el que poden (ja que no necessiten tindre 21 anys), ixir de festa, anar a la platja, piscina... intimar amb nous amics i amigues... diguem que això és l'estereotip d'Spring Break.
Però bé, éste no va ser el cas meu i de més gent. Un grup de 7 persones vam decidir, en compte de buscar sol i platja, buscar més fred, i anar cap al nord. Concretament vam anar a la capital del estat de Massachusetts, Boston. Vam agafar un tren per anar (8 hores) i un avió per a tornar (1h 30min).

A l'hotel ens vam quedar dos xiques italianes (Mica i Livia), una xica de França (Alexandra), Denisse de Mèxic i jo. L'hotel era prou econòmic i estava molt ben situat. Thomas i Romain es van quedar a les afores de Boston a casa d'un company del College, Jeff.
Boston no és una ciutat espectacular però és molt neta, molt bonica i tranquila. El primer que vam fer per a tindre una idea de com era la ciutat, va ser pujar a un gratacels d'on es pot fer una vista de 360º. D'allí espodia vore la bahia, el port, Cambridge (on està Harvard i 60 universitats més), el riu, l'aeroport, el estadi dels Red Sox, Finantial District i més barris interessants. Per a mi, va ser una de les visites més interessants que vam fer a Boston, va ixir un bon dia i la visibilitat era perfecta.
Eixe mateix dia vam caminar per parcs, vam visitar esglesies, i diversos edificis que van ser molt importants en la guerra per la Independència contra els britànics.

El dia següent vam estar caminant sense rumb durant una hora, per al final decidir anar a Cambridge a visitar la Universitat de Harvard i els seus voltants. Va ixir un dia gelat i núvol, i vam vore el campus principal de Harvard un poc per damunt.
Ho vam fer curt, ja que teniem prevista fer una excursió d'un dia a New Hampshire, a casa d'un xic americà del college que ens va convidar. Vam alquilar un cotxe i vam anar més cap al nord encara. De camí allí, vam tornar a vore neu, tot estava recent nevat i els arbres encara tenien neu en les branques. Després d'exir de l'autopista, i anar per diferents carreteres, carreteretes i camins, vam arribar a casa de Jeff. Una casa de madera al costat d'un llac que estava gelat, tan gelat que podies caminar per damunt. Tan gelat que no hi havia aigua a ixa casa (imagineu el que això comporta). Eixa nit vam fer una xicoteta festa i a dormir. Al dia següent vam vore el llac, la ciutat més propera i vam tornar a Boston.

Una volta en Boston vam visitar uns mercats que tenen prop del barri financer, el barri financer, el primer vaixell de guerra dels EUA (USS Constitution), que va vèncer als més temibles vaixells de guerra britànics, vam agafar un ferry que ens va permetre vore l'skyline de Boston...
Ja que ens vam quedar amb ganes de més en Harvard, vam tornar, el dia era assoletjat i vam disfrutar d'un dia molt bonic. Al tornar caminant a Boston, abans de creuar el riu, ens vam trobar amb una vista preciossa.

En definitiva, per no cansar més, va ser un bon viatge, vam descobrir una ciutat molt bonica, amb un oratge molt millor del que esperàvem. Així com Nova York és espectacular, Boston no ho és, però és molt bonica, tranquila i agradable.

Beer can party!

2006-02-28T14:58:00.000-05:00

Les festes no han parat tampoc, mentre este bloc si ho estava.

Una de les més divertides i originals a les que he anat, va ser als Quads, una volta més. A casa d'unes amigues i veïnes nostres. Estes xiques van organitzar una festa amb l'objectiu de plenar una paret amb llaunes de cervessa buides (i limpies). L'únic requisit per anar a la festa, era dur una llauna de cervessa, beure-te-la, limpiar-la i enganxar-la a la paret amb cinta adhesiva. Segurament penseu que no és superdivertit, però no deixa de ser original. (Les cares en la foto són difuminades per a preservar l'anonimat dels grans aportadors a eixa paret)
A eixa festa, com a una altra novetat, hi havia premis. Només les que vivien a eixa casa sabíen els premis: el primer o primera en ballar, el primer en despenjar un globus del sostre, el primer al que li cau la cervessa a terra, etc. Els premis eren dignes de un dollar store (com un todo a cien).
A la festa, hi havia una secció per a ballar, uns sofas per assentar-se, i la secció de jocs, com ja el famòs beer pong (feu click per ampliar informació sobre aquest joc tan popular a les festes universitàries).
I com va acabar la festa? Amb Campus Security demanant carnets, ja que les veines, 4 xiques a les que ningú els ha vist la cara en tot l'any, van ser tan amables, que en compte de tocar la porta del costat i dir "baixeu la música, per favor", van decidir cridar als agents a les 12 de la nit d'un dissabte. Balanç: 4 xiques amb un punt cadascuna per tindre gent menor bevent.
Així i tot, una festa per a repetir.

Test setmanals!

2006-02-21T00:58:00.000-05:00

Ja fa dies que no actualitzava el bloc. Així i tot he vist que seguia rebent visites.
El fet que provoca que a voltes no puga anar ficant cosetes és que tinc dos assignatures, que no són difícils però que porten treball continuu, fàcil pero continuu: Francés i Managerial Communication.
Cada tres temetes tinc exàmen de francès, i cada dos temetes tinc exàmen de Managerial Communication. Ja dic que no és difícil però si s'ajunten el mateix dia, o la mateixa setmana, pues fan que no tingues molt de temps. De totes formes, me va prou bé en estes dos assignatures.
Hui he fet els dos tests, dimarts he d'entregar un assaig per a una altra assignatura i el dijous un treball sobre els sofistes. Però a estudiar hem vingut, no?

P.D. La pròxima entrada tindrà que vore amb Atlantic City (ja tinc fotos), esquí (he anat dos vegades) i més cosetes.

Festa amb convidats inesperats

2006-02-12T16:35:00.000-05:00

El dissabte (11 de febrer) era el cumple de Romain, el xic de francia. Ho vam celebrar a casa nostra, vam comprar algunes cervesses i vam preparar Sangria.

El problema va ser que va vindre massa gent, i encara que se van comportar, Campus Security va fer una visiteta. Van tocar a la porta i els vaig tindre que enseyar la tarjeta del college. Ens van reunir a tots al menjador i ens van llansar un discurs que va començar de la següentmera: "Açò no és Sudamèrica, ni Àsia, ni Europa ni Àfrica. Açò és Pensylvannia, United States of America i la edad per beure son 21 anys. No me vaig a ficar a demanar la id de cadascú, però acíhi ha molt de soroll, hem rebut una queixa. Així que baixeu el volum i estigueu callaets, sino... este xic (jo) pot tindre problemes". Ahí es quan me vaig asustar un poc, encara que com a pitjor, el que me podia haver passat es tindre 3 punts, quan el tope son 12.

Després va fer bromes i va dir que no passava res, que podiem estar alli, pero que baixarem el volum. Ahi estava més tranquil.
El més curios es que van vindre a les 12 menys quart, de un dissabte, i que no hi havien veïns, estaven en la nostra casa.

Com a curiositat, vos pose la política de punts d'Elizabethtown College. Podriem haver recolectar alguns puntets que altres, com es pot vore en la taula. (feu doble-click per a fer-la més gran).

Super Bowl XL!

2006-02-05T23:36:00.000-05:00

El segon dia més important del any als EUA!! La final de la Super Bowl.

Una volta més, com ja s'està fent tradició este semestre, ens hem reunit a casa nostra per a veure l'espectacle de la Super Bowl. Ens hem reunit una dotzena de persones front a papes, salsa, doritos, pepsi i pizzes per a vore un partit que a voltes era hasta excitant. El fútbol americà és un esport que en alguns moments està guapo: els passes llarguíssims que fan, com l'agafen, com es bloquetgen... Ja comence a trobar certa bellessa i tot en este esport. Hem aplaudit fins i tot les bones jugades.

Però a banda del partit, el que és curiòs, és vore els anuncis. Una cosa que sorprèn quan mires la tele és la falta de creativitat en gran part dels anuncis, però hui... hi havia millons i millons de persones veent la final i els anunciants s'esmeren moltíssim. Per ací he sentit comentaris de gent, i algun professor, dient que cada segon en antena val molts diners (he sentit des d'un milió per segon fins a sis). Molts diners, tant si és un com si és l'altre. Els anuncis que han ixit en antena en cada descans i descanset se poden vore en este enllaç (feu click). A mi, particularment el que més m'agradat és este de Budweiser. A vore esta gent de publicitat que diu que llig el bloc que opina (s'accepten comentaris), nosaltres és el únic commercial que hem aplaudit.

Ah! Per cert, el guanyador de la final han sigut els Pittsburg Steelers. Com són de Pensylvannia, anàvem amb ells! Els altres eren de Seattle.

Un cap de setmana diferent?

2006-02-03T17:13:00.000-05:00

Per a esta nit no tenim res especial, crec que algú ha comprat una botella de Malibú, i a partir d'ixa botella pot ser ens reunim.

Demà a les 12 ixirem amb una excursió organitzada per SWEET (Students Working for the Entertainment of ETown) a unes pistes d'esquí. L'estació es diu Seven Springs, i està a 4 hores en bus d'Elizabethtown, fet que no ens entusiama, pero tot no pot ser. Anem molta gent, no només estudiants internacionals. Espere no caure molt i fer algunes fotos. La part més curiosa d'este viatget és que esquiarem a partir de les 4 de la vesprada, i per tant serà casi de nit. Però els americans són molt grans i il·luminen les pistes d'esquí. Serà la primera vegada que esquiem de nit (fins a les 9.30). Almenys el sol no ens ficarà morenets, però potser que el fred aprete més.

I el diumenge és el segon dia més important del any als EUA. És la final de la Superbowl, este país es paralitza, ja hi ha vàries festes montades al campus, oficials i no-oficials. Chips, cervessa i football per a tots. Ja vorem com se comporten els americans eixe dia.
Bé, però abans del partit... crec que hauré de fer un poc de deure, he de ser bon xiquet.

PD. Segur que el meu cap de setmana és més relaxant que el de Ferrada. (Per cert, es busca ànima caritativa que m'escaneje el reportatge de la interviu, algunes pàgines més, o que, directament, me la envie per correu)

400 visites!!

2006-02-01T17:23:00.000-05:00

El passat diumenge dia 29, esta pàgina va contabilitzar un total de 400 visites des que està en marxa. Sense dubte, un alicient per a continuar escrivint per a tots aquells que vullgueu saber alguna cosa d'este burrianero en terres estranyes.

Estereotips sobre els americans (1)

2006-02-01T17:05:00.000-05:00

Quan parlem dels americans, tenim en ment diversos estereotips. Que són incults, que no tenen ni idea de geografia, que tenen armes, que son religiosos, conservadors... Bé, alguns d'estos estereotips no són del tot certs, hi ha persones de tot tipus amb molt distints punts de vista i de vore les coses. Però hi ha d'altres que sí he pogut observar: no tenen ni idea de geografia.

En classe de francès, haviem de dir, fixant-nos en uns dibuixos, el nom de la persona dibuixada, professió i d'on era. Més o menys era així:
-Louis est avocat, il habite à Paris, il est français.
Doncs bé, quan als dibuixos dia Paris, Londres, Nova York... La gent sabia dir França, Anglaterra, Estats Units... Però va arribar Rio de Janeiro, i van dir que això era Argentina... Va arribar Frankfurt, i la xica no va saber dir el país, la professora va preguntar i ningú responia... Lo més graciòs va ser quan va ixir Viena, la professora va preguntar on estava i dos van dir ben alt "Italia".
Bé, va estar prou curiòs. No vullc dir que els americans no tenen ni idea de geografia, però almenys a la meua classe de francès NO.

Texas Hold'em (Poker)

2006-01-26T00:20:00.000-05:00

M'estic tornant quasi-ludòpata! Hui he estat introduït al meravellós món del Poker! Exactament a la modalitat de Texas Hold'em. Gent del Quad E3, E4 i E7... no ens hem ajugat diners... això seria massa fort. A més, hui ha sigut la meua introducció, la veritat és que és un joc interessant de jugar, encara que no arriba al nivell del nostre truc!
Per aquells que vos interesse com se juga al Texas Hold'em, feu click ací.
Me tornará el Tio Sam un jugador empedernit? Me voreu als bars de Burriana, una volta torne, amb una pila de monedes de euro cara les màquines tragaperras? Aniré a timbes clandestines al bar Tarròs?

Quant guanya el dissenyador del logo de Nike?

2006-01-25T01:58:00.000-05:00

Hui, en la classe de Publication Design and Graphics, el profe ens ha contat una dada curiosa. Estàvem parlant de l'importància dels logos quan de repent ens a dit una dada prou important. La dona que va dissenyar el logo de Nike (pronunciat als EUA naiki), que s'anomena Carolyn Davidson, guanya (segons el meu professor) 7 cèntims de dòlar cada volta que el logo de Nike es imprès en una camiseta, sabatilla, gorra... Cada volta que el logo de nike és present... la xica cobra 7 cèntims de dòlar. No està mal, no? Quants símbols de Nike hi ha en una tenda de esports? Quans modelos de la mateixa sabatilla hi ha en el mercat?

Atlantic City!

2006-01-22T05:11:00.000-05:00

Hui a les 2 pm he rebut un sms de la meua veina i amiga Stepheni dient-me que si volia anar esta nit a Atlantic City. Al principi m'he quedat un poc parat, pensava que s'havia tornat un poc loca, però... un plan improvisat a Atlantic City sonava molt bé. Així que li he dit que sí. A les 6.30 pm hem ixit d' Etown. Stepheni, dos companyes de casa d'ella i jo... tres hores de camí. Vinc ara fa un rato, són les 5 del matí.
Hem jugat al pòquer, a màquines tragadòlars variades i a la ruleta! Ruleta: 25$ als rojos i he guanyat, ja tinc 50$, seguixc amb 25 als rojos... i torne a guanyar. Seguixc apostant pels rojos... però ix el doble 0 verd. No passa res... He guanyat 85 dòlars, restant 10 de les màquines, la gasolina, peatges i sopar... He anat a Atlantic City, i he ixit amb un saldo positiu de 20 $. Ja posaré fotos i ho comentaré tot en més detalls. Estic molt cansat, però ha sigut una nova experiència americana!

Concurso interactivo en el blog de JM

2006-01-22T05:04:00.000-05:00

Algú vol participar en un concurs? Com que el nom del blog és "A semester at Elizabethtown College" i això és mentir, he de canviar el nom del blog. La cosa és que no se m'ocorre res molt original i he pensat que ara que no hi ha faena en la UJI, ni en la UV ni en la UPV... tal volta algú podria ajudar-me en lo del nom del blog. S'accepten cerdades, tonteries... però s'aprecien coses series i mitjanament series.
Deixeu comments...
Com tot concurs que es precie, hi haurà premis, ja vorem com i que.

La meua nova casa

2006-01-20T22:16:00.000-05:00

Bé, el semestre passat si algú entrava a ma casa, es donava compte d'una cosa al mateix moment que creuava la porta: allí vivien estudiants internacionals. Per qué? Perquè només hi havia un sofanet i unes cadires. Ara, si la gent vé al nostre Quad, segueix adonant-se que som estudiants internacionals, però esta volta és perquè tenim banderes dels nostres països.
Però la nostra casa ja no està buida, ara hem afegit nous electrodomèstics, gràcies a Nyasha. Tenim una tele prou gran, un Cd/Dvd player amb 5 platines, i un equip de Home Cinema impressionant!
Així com al semestre passat no venia ningú a la nostra casa a passar el rato, ara tenim el sofà ben còmode, una làmpara, la tele, llumenetes... Ja hem vàries sessions de Family Guy (Padre de familia), hem vist una peli (The Spanish Appartment) coneguda a Espanya com "Una casa de locos".
El dijous vam acollir una festeta per a despedir a Koji, que finalment se'n ha anat al Japó. Ell va vindre al gener passat per a quedar-se un any. Va ser una festeta divertida pero un poc trista, el probre se va emocionar prou. Ell va ser una de les primeres persones que vaig conèixer ací i a tots ens va donar un poc de llàstima despedir-lo.

Welcome back to Etown! (Primeres hores)

2006-01-19T01:55:00.000-05:00

"Ja sóc aquí" una altra volta, cuatre mesos més que no estaven previstos, però que espere que vagen almenys igual de bé que els primers. Vaig arribar diumenge per la nit, a les 11 entrava a ma casa i ja hi havia molta gent. Cares que ja coneixia i cares que encara no (Micaela i Livia d'Itàlia, una xica del Japó que encara no se dir ni escriure el seu nom i Alexandra de França).
Vam estar bevent cervessa i xarrant, contant-nos les vacances de nadal i totes ixes coses.
Eixa nit també vaig vore la meua "nova" habitació, més europea que mai. Thomas és un roommate excel·lent, un tio holandès molt majo al que li encanta sentir Ska-P (Ska-pi, diu ell), el tindrieu que sentir cantar "Lega legalización... cannabis...". L'habitació ha canviat, ja no hi ha calcetins bruts baix del llit, ha ficat els mobles com deuen estar i ha comprat un telèfon fixe per als dos (+1 717 361 3663).
Una volta vaig anar a fer el llit, em vaig trobar amb una desagradable sorpressa, els meus llençols havien estat utilitzat per alguns dels que han estat en ma casa durant estes vacances i estaven bruts amb taques moooooolt sospitoses. Per a la vostra curiositat... ja estàn a la basura! Així que, per a continuar en la tradició de les primeres nits... vaig tornar a dormir en el meu sac!

200 visites!!!

2005-12-11T20:36:00.000-05:00

Eiiii! Moltes gràcies a tots!!! En menys de dos mesos que vaig ficar estadísitiques al bloc, s'han contat dos-centes visites! Veig que l'objectiu del bloc està cobert: pretenia ser un passatemps per a mi (ho ha sigut) i un altre per a la gent que ho volguera, i a més fer saber el que visc per ací. Així que jo content.

A continació, ficaré coses curioses de les estadístiques de la web:
-Visites des del 3 de novembre: 202 (per a ser sincers, dir que 28 han sigut meues)
-Visites per proveïdor d'Internet:
Telefònica ----45
Activanet -----22
Jazznet -------15
Ono -----------11
UJI ------------ 5
-Rècord de visites: 6 de desembre (dia de la Constitució, 17 visites).
-Països que visiten la pàgina (hi ha coses curioses): Espanya, EUA, França, Austràlia, Brasil, Perú, Malaysia i Índia...
-Per exploradors d'Internet: 64.38 % Internet Explorer, 34.5% Firefox, 0.78% Safari/Konqueror.
-Buscadors: 4 persones han buscat la pàgina en Google, 1 amb el buscador MSN.

Bé, també cal afegir el premi a la persona que ha sabut trasmetre la seua passió per la lectura d'este bloc. Ha fet més comentaris que ningú, i se poden certificar vàries visites. OJO! No estic dient que hi haja gent que no l'haja visitat tant, estic dient que ha fet més comments. A més, és una molt bona escusa per a ficar esta foto.

El copyright d'esta foto pertany a Bachero, qui va titular esta foto com "El negre de corrupción en Miami". Un aplaudiment per al visitant honorífic del Fall Semester!

Elizabethtown College covered by a lot of snow!

2005-12-09T19:56:00.000-05:00

Yesterday night at 12 it started to snow. Forecast said that we were going to have 5 inches of snow, and this moring, when we woke up... we checked it. We only saw the paths we use to walk, the rest was covered by 15-20 cms. of snow.

Elizabethtown College is very nice today, you can see snow on the roofs of the buildings, Lake Placida is frozen with snow on it, the ducks curl up on the ice, and one can see some snowfights around the campus.

We have had a sunny day after the snow.

Please, if you don't see this entry in good conditions... write a comment! And also, I apologize for some mistakes I could have written in this entry.

Al final... la neu!

2005-12-06T01:00:00.000-05:00

Vos dia que podria caber la possibilitat que nevara, no? Pues bé, el dia que vam moure cap a Vernon, NJ va nevar per la nit. A Elizabethtown també va nevar un poc.
Però bé, la neu se'n va anar i jo no la vaig vore, ja que quan vaig tornar del pont de Thanksgiving ja no estava. El dissabte, en canvi, allà les 11 de la nit (mentre teniem una "festa japonesa", amb cervessa del país nipó inclosa) es va ficar a nevar, i menuda nevada! Va estar tota la nit nevant i la neu va quallar. A les 12 es va declarar la guerra en l'aparcament de darrere de ma casa i ens vam caçar a boles de neu. En total unes dues hores llançant boles de neu, perseguint-nos, ficant neu dins de calçotets... Entre bola i bola em vaig enrecordar dels meus amics, com podeu vore en la foto.

La veritat és que va ser molt bonic que nevara i vam disfrutar com xiquets!
Com podeu imaginar, i vore en l'estació meterològica que vaig posar, ací comença a fer un fred que pela, pero en fí, crec que estic acostumant-me un poc.

Thanksgiving! (Acció de Gràcies a Vernon, NJ)

2005-11-28T20:20:00.000-05:00

Com alguns sabeu, vaig passat Acció de Gràcies a casa d'una amiga meua en New Jersey, vam menjar pavo, vam vore neu i el desfile de Macy's en Nova York.

El primer dia que estavem allí ens vam alçar a les 5.30 del matí (sí, heu llegit bé) per anar a Nova York, i tindre un bon lloc per a veure el desfile dels grans magatzems de Macy's. Va estar molt entretingut, vam vore els 'balloons', 'marching bands', cheer leaders, gent famosa (Natasha Bedingfield, per exemple)... La gent està un poc destorbà, xillaven als globos com si no estigueren acabats, els xiquets tenien una cara d'ilusió impressionant, i els adults xillan tan o més com els xiquets. Va ser prou interessant, feia prou de fred, pero era molt entretingut.

Per la vesprada vam anar a casa d'una tia de la meua amiga, i vam menjar el tradicional Pavo de Accio de Gràcies, era enorme! També vam menjar més coses típiques de Thanksgiving, que ara no sabria anomenar, la cosa és que em vaig quedar prou ple. Pero no vaig ser l'unic, perque la família de la meua amiga (Stepheni) va decidir anar a passetjar, i és això el que vam fer, per a baixar el dinar-sopar.
La tia d'Stepheni viu a 5 minuts de la vora del riu Hudson, a l'altura de Manhattan, així que vam tindre la oportunitat de vore Manhattan de nit, tota il·luminada. La veritat és que era una imatge molt bonica.

Ja al dia següent vam anar de compres, ja era el dia de les rebaixes més grans als EUA, de fet me vaig comprar un pantaló per 20 dolars, quan en valia 105. Val la pena, no?

La resta del cap de setmana de Accio de Gracies va estar molt bé, la familia de la meua amiga em va tractar molt bé, són molt divertits. Saben algunes paraules en espanyol i em van contar històries de quan van anar a Mèxic, del pare (que sap frases en espanyol per als latinos malos que ha de detindre...). Em van fer riure molt i van fer que passara un bon cap de setmana.

Conoce en tiempo real "how the weather is"!

2005-11-22T23:50:00.000-05:00

He trobat açò per una web. Així es pot seguir les condicions climàtiques d'Elizabethtown i de Vernon (on estic este cap de setmana) casi en temps real, per a aquells que disfruteu veient Previsions Meterològiques i termòmetres.

Nevarà?

2005-11-21T03:00:00.000-05:00

Estem a finals de novembre i encara no ha nevat! Estic proveït amb un gorro (fet per la millor mare del món), tres bufandes i un bon "jaquetó", tot preparat per a les temperatures polars que em van dir... I encara no ha fet fred fred!

Però pot ser la meua ansia de neu i fred es veja premiada pròximament.

El dimecres me'n vaig amb una veïna amiga meua a sa casa, amb la seua família, per a celebrar Acció de Gràcies (Thanksgiving). El seu poble es diu Vernon, al nord del estat de New Jersey. (feu click als enllaços si voleu vore-ho amb Google Maps).

Està a una hora de Nova York, i aprofitarem el pont per anar i vore el desfile del centre comercial de NY Macy's i el arbre de Nadal de Rockefeller Center.

Però bé, vaig a centrar-me en el tema de la entrada en el bloc. Pot ser que neve, i que faça fred. Així que a menjar pavo i a vore com neva des de la finestra de casa de la meua amiga Stepheni.

Si voleu vore la previsió del temps per als pròxims dies en Vernon... o en Elizabethtown... feu click. Com diu Miquel... ja venen els pingüinos!

30 visites en 13 dies!

2005-11-14T04:15:00.000-05:00

Bueno, com no dixeu cap comment i no sabia si algú llegia açò o no, vaig ficar un servei d'estadístiques per a vore si estava escrivint només per a mi. Però gràcies a Déu, després de 13 dies que tinc ficat això, he vist que 2,3 persones visiten el blog cada dia! Però no només importa la quantitat, sinò la qualitat, i la gent que visita el blog està 4 minuts i 35 segons llegint (o almenys amb la pàgina oberta). Bueno, qui visite... que deixe comments, per favor, que me fa il·lusió.
Ens veiem en mes i mig, xiquets!

El nou Josep Maria fa esport (a vegades)

2005-11-14T04:00:00.000-05:00

Alguns ja haureu sentit alguns rumors... Efectivament són certs: faig esport. Tres hores de tennis setmanals, una o dos (o ninguna) de gimnàs, he participat en la lligueta interna de soccer i ara en la de football (futbol americà).

El tennis... per a ser sincer, ja s'ha acabat. Com vé el fred i l'assignatura és només d'un crèdit (1,5 crèdits UJI) ja s'han acabat les classes. Però mentre hem tingut classe, ha estat prou bé. Els primers dies les pilotes anàven a l'aire, com un globus, i baixaven, ara ja passen la xarxa de forma més ajustada i, més o menys, van al lloc on vullc. El servei està per millorar i el revés... millor no parlar. En tennis hem fet un treball (jo l'he fet sobre Rafael Nadal) i un exàmen. El exàmen era facilet, ens teniem que apendre el nom de les ratlles, la puntuació i dos xorrades més.

Pel que fa al football, és una risa. Ens van dir si voliem jugar (a Andreas, Thomas i jo), vam dir que sí però que no teníem ni idea de futbol americà, però van insistir en que si sabiem agafar un passe i correr, era suficient. La cosa és que hem jugat tres partits, i els hem perdut els tres... però estem millorant. Com a anècdota contaré que en un moment determinat, erem al camp quatre europeus i tres xiques... i que vaig interceptar un passe i vaig correr unes quantes iardes, no moltes, perque em van interceptar, però en ixe moment em sentía Forrest Gump, mentre el meu equip em cridava "Run, run... Go, go!".

Explique la foto. El divendres vam jugar un partit a dobles, Andreas i Thomas vs. Romain i Josep M. Resultat final: 6-3, 7-6 (7-5). En la foto, Romain i jo celebràvem un dels punts que férem, encara que no ens donàren la victòria.

Un bon cap de setmana de Halloween

2005-11-04T01:20:00.000-05:00

Aquest passat cap de setmana (28-30 Octubre) ha sigut molt interessant en molts aspectes. Primer de res perquè era Halloween, i això és sagrat per als Americans. Després perquè vam anar a Nova York amb gent del college, era una excursió organitzada per la Multicultural Affairs Office. I ja, per a completar el cap de setmana... el diumenge vam estar tancats en la biblioteca tot el dia (i part de la nit) per a estudiar sobre la Unió Europea. De veritat que ha sigut un dels millors caps de setmana des que estic ací, i he estat sentint-me molt feliç (amb tot el que significa eixa paraula).

Divendres nit: Festa de Disfresses

2005-11-03T23:23:00.000-05:00

El club internacional del College, al que orgullosament pertanyem, va organitzar una festeta de disfresses el divendres per la vesprada-nit (després de sopar). La majoria dels membres del club ens vam disfressar i vam anar allí a riure, a menjar dolcets i a beure aigua i llimonada. Ens vam fer unes fotos i ens vam riure prou.

Jo em vaig disfressar de Blue Brother junt a Thomas Wetzer. El disfraç era fàcil: una careta de 4 dòlars, una camiseta blanca, pantaló negre i un calcetí negre que feia de corbata.
Per altra banda tenim a Koji, disfressat de Cat in the Hat, encara que pareig un pingüí amb un barret. Trobem a Denisse vestida de bruixa, a Romain de Drácula....

Dissabte: Day trip to New York

2005-11-03T23:00:00.000-05:00

A les 6.30 del matí (sí, heu llegit bé) estavem citats per agafar el autobus cap a la Big Apple. Jo anava en un autobus diferent als meus companys, ja que vaig arribar tard per apuntar-me al seu bus. Però al final me va anar bé, perquè el meu va arribar una hora abans.

Eixa hora de més la vaig aprofitar creuant una part molt bonica de Central Park (dic una part, perquè el parc té una extensió de casi 3,5 km cuadrats) per arribar a Strawberry Fields, una espècie de memorial a John Lennon al costat de sa casa, on va ser assasinat. Vaig creuar des del Metropolitan Museum hasta Dakota Building (on viu Yoko Ono), i pel camí em vaig trobar coses molt boniques ('cute' com diuen els ianquis).
Vaig vore molts xiquets disfressats de fantasmetes, esquelets, fades, Darth Vader, etc. Anàven cap a un lloc on feien coses per a ells i que estava ple de carabasses, gent passejant, gent corrent, gent en bici, gent ben vestida... Se notava molta vida en ixe parc, per un moment vaig pensar que ojalà fora jo un New Yorker!

Una volta vaig arribar a Strawberry Fields i vaig vore el mosaic amb flors dedicat a Lenon, em vaig fer la foto corresponent i em vaig adreçar cap a la casa on va ser assasinat.
Una volta faig fer tote ixe recorregut vaig agafar un metro per a trobar-me amb Thomas, Romain, Denisse, Jara, Andreas i Wendy. Vam desdejunar-dinar junts i ens vam separar en tres grups: Jara (al Museu d'art modern), Andreas i Wendy (al Metropolitan Museum) i Denisse, Thomas, Romain i jo en un altre grup.
Nosaltres vam anar a Wall Street i el Financial Disctrict, després a Battery Park (al sud de Manhattan) per vore l'Estatua de la Llibertat des d'allí, després la zona zero i els barris del Soho, Tribeca i Greenwich Village. (La foto on estic jo és davant de la Borsa de Nova York i l'altra al metro de Wall Street)
Els barris del Soho, Tribeca i Greenwich són els més avançats pel que fa a la cultura, art, moda,... És un barri ple de gent jove, galeries d'art, tendes de roba jove molt moderna, locals de música... Hi havia un ambient impressionant, gent vestida molt moderna, parelles homosexuals agafades de la mà, restaurants, bars... Les cases no eren altes, amb colors bonics i les típiques escales a la fatxada. Es respirava un ambient fresc, cosmopolita i fins i tot intel·lectual en alguns moments. Una llàstima no poder viure allí uns mesos!!
La veritat és que passetjar per Nova York és sempre una experiència inolvidable: edificis bonics, gent ben vestida, tendes sorprenents, publicitat per tot arreu, taxis, restaurants... Sempre és una llàstima pujar a un tren o a un autobus per anar cap a Elizabethtown i deixar la ciutat que mai dorm enrere. Però una volta més, sé que en un mes tornaré.

Dissabte nit: Festa loca americana

2005-11-03T22:45:00.000-05:00

Próximamente. Resum ràpid: la gent se feia un xupito en cada casa del meu veinat. La guanyadora es va engolir 35 (casi dos voltes al veinat). Gent corrent nueta, gent vestida de dracula.... Ampliaré detalls próximament!

My friend Andreas!

2005-10-20T03:00:00.000-04:00

My friend Andreas with his pefect Spanish-German pronuntiation. "Sojrro!"

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

As you can see, he has a very particular way to pronounce the name of this Latin Heroe. But it's ok, Andreas is a good guy, nice, funny (sometimes hilarious) and smart. He's getting a good friend of mine. We spend a lot of time together!

The other people in the video are: Denisse (from Mexico), one of the biggest Coldplay fan ever, very nice girl, always smiling, with a weird Spanish language. And Thomas (from The Netherlands), very nice too, Philadelphia Eagles' fan, I like to spend time with him too.
Another day I will introduce Romain, from France and maybe more people!

Today is October 20th, I've already been here for two moths which means that in two months I'll go back Spain. It's very sad to think that in 60 days I'm not gonna see these people everyday, as it's getting usual here.

Acte de Benvinguda (vídeo)

2005-10-19T15:20:00.000-04:00

Penge un vídeo del dia que es va fer l'acte de Benvinguda dels nous estudiants, a finals d'agost. Espere que vos agrade!

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

MLA Style

2005-10-18T03:30:00.000-04:00

Sempre escric coses que faig, amics, viatges... però en esta entrada parlaré de un treballet que he hagut de fer.

El tema era "Self and Country", havia de parlar de mi, com sóc, un poc de la meua vida passada present i futura... i del meu país... Burriana? Valencian Country? Spain? Bé, al final de tot un poc. El meu Research Paper es va titular Spain is different, en referència a les diferències entre Espanya i la resta del món i les diferències culturals internes. Vaig explicar coses sobre 'rojos separatistas' que volen desmembrar el estat i eixes coses tan particular que tenim.

Vam fer el treball ara fa un mes, i el professor ens el va tornar en coses que corregir. A banda d'ampliar un poc algunes cosetes, em va dir que havia de seguir el MLA Style!!! A alguns vos sonarà, APA style, Chicago Manual... són com unes directrius per a fer un research paper, una investigació, un treball per a classe... En definitiva, per a fer-ho curt: normes d'ús de la negreta, subratllat, cursiva, manera de titular, com ha de ser la portada (centrada, amb el titol en el primer terç de la fulla, el teu nom precedit per by...), etc.
Però el més important: com citar la bibliografia! Ací li donen molta importància a ixes coses, a la forma (també al contingut), però la forma és de vital importància. T'obliguen a seguir MLA Style, o APA, o Chicago Manual...

En fí, que ací no deixe d'apendre coses cada dia, i estic feliç d'això!

Vos deixe en una frase del meu treball: "...since last August 2005, Spain is the fourth country in the world where homosexuals can get married and adopt child with the same rights as heterosexual couples..." I el professor em va preguntar que qué pensava Bush d'això. Inmediatament l'altra xica espanyola i jo li vam respondre 'We don't mind!'

Esteu llegint un 'bloc', no un 'blog'

2005-10-13T15:20:00.000-04:00

El Termcat ha adaptat l'anglicisme 'weblog', la paraula correcta en català és 'bloc'. Benvingut siga! Però, personalment, m'agrada més el terme emprat per Miquel: 'Beloc'.

Notícia

(Men vaig a dinar, ja he fet prou el vago este matí)

My roomates!

2005-10-12T15:00:00.000-04:00

Maybe It would have been better to talk about my roommates the first weeks but... Now or never!
Ok, I live in a house with three rooms, two single rooms and one double room. I live in the double room shared with Bhavin Patel, he is from India. He is nice, good person, and he loves to sleep.... but he worries very easily (Nobody is perfect). Our other mate is Koji Ueda, from Japan, very nice too, he likes to talk about a lot of things, very generous too, he likes to cook, to play basketball (Philadelphia 76rs supporter) and he likes to live at night. The other roommate is Josh, I think he is very busy guy, he's never at home, maybe he's working and I know that he love TV shows.
Here you can see one of the funniest pictures of my roommates. I think it describes their personality very well. Don't you think the same, roommates?

I ♥ NY

2005-10-12T00:00:00.000-04:00

Segon cap de setmana seguit fora de Etown, i una volta més va valdre la pena. Este cap de setmana vam fer cap a New York City. Andreas, un xic alemany amb el que estic agarrant molta confiança, va alquilar un cotxe des de l'aeroport de Harrisburg, que més tard deixariem en Manhattan. Un total de 6 persones anavem en aquell carro americano: Thomas (holandès), Romain (francès), Paola (ecuatoriana), Denisse (mexicana), Andreas i jo. Però no tots anàvem en el cotxe, per altra banda, en tren, anàven uns quants més.
Va ser una aventura entrar a Manhattan en cotxe, més que res perquè és un kaos. Castelló a les 7.30 de la vesprada no té res a veure: milers de cotxes, taxis, busos, peatons, carros de hot dogs, etc., canviant de carril sense intermitent, a tota velocitat, clàxons... Un estrès, sobretot si tens un mapa vell que te diu que pots passar pel costat de la Zona Zero (antic World Trade Center). A més, a banda d'això, es va ajuntar que ens vam equivocar de tunel per accedir a Manhattan i vam fer cap al costat oposat d'on teníem el hotel. Però bé, en compte d'estresar-nos, gaudirem de les vistes de NY, fins i tot vam creuar el pont de Brooklyn amb el cotxe.

Sincerament, en eixe moment va ser molt emocionant pensar que erem sis joves estudiants, cadascún d'un país diferent amb un cotxe alquilat passant pel pont més bonic de Nova York. La veritat és que em sentia molt afortunat, a pesar que ens trobàvem a l'altra punta de la gran manzana.

El primer que vam fer, una volta ja havíem deixat les bosses al hotel (si es que mereix eixe qualificatiu), va ser anar a Times Square, el orgasme de la societat de consum i dels anuncis!! Però de camí allí, en el taxi, ens vam enterar d'una notícia prou inquietant, s'havia anunciat una amenaça sèria de bomba en el metro de Nova York, perfecte. Però no ens deixàrem impressionar per Osama y sus secuaces i vam fer vida normal de turista, encara que, per si de cas, no vam agafar cap metro.
Times Square és molt bonic, està tot ple d'anuncis, colors, llums, spots de TV, la MTV, alguns teatres, restaurants... Te pots trobar gent de totes les races i colors. Sense dubte, és el que més m'impressiona de Nova York, que no te sents diferent en cap moment. Times Square, per a mi, és un resum ràpid del que són els Estats Units: multiracial, multicultural, consumista, turistic, segur, amb abundància de menjar...

El divendres va ser turístic total: Guggengheim Museum, Empire State, Little Italy, Chinatown, 5th Avenue, Zona zero... Estar en el Observatory del Empire State és jugar a ser Google Earth, els edificis se veuen allà baix, els taxis es mouen molt lentament, veus la Estatua de la llibertat com un Playmobil... Una altra cosa prou destacable és el menjar de Chinatown, bo i barat. La zona zero, la veritat és que impressiona moltíssim, i fins i tot conmociona.

Dissabte va ploure tot el dia :( i vam decidir anar al Metropolitan Museum: Egipte, Roma, Grècia, art modern, art xinès, japonès, americà, inca, maia, azteca, africà, Renoirs, Degas, Van Gogh, Monet, Picasso, Miró, Mondria... 5 hores ens vam tirar allí dins! És impressionant tindre tant art de tanta importànciaen un sol lloc. Després tocava Saint Patrick, tendes de la Cinquena Avinguda, caríssssssimes, sopar en un restaurant mexicà, amb tequila de 7 dolars inclòs, i a dormir. Estava rendit, vam caminar moltíssim i els meus peus m'insultàven en cada pas que donava.

Diumenge caminàrem un poquet, vam vore el Flatiron Building, dinar i tren cap a Elizabethtown. A l'estació de tren de Nova York, dos soldats amb vestit de guerra i una metralleta que donava por ens van donar la benvinguda. Més tard ens vam enterar que el dia anterior van desalotjar l'estació perque algú es va deixar una botella de lejía oblidada per allí.

En definitiva, bona companyia, una ciutat impressionant que et sorprèn contínuament.

"En tres palabras: wow, wow, wow!!!"

2005-10-03T18:00:00.000-04:00

Així va descriure el concert de Coldplay una de les fans més grans que he conegut mai: Denisse. Les van tocar totes: Yellow, Clocks, In my place, The Scientist, Speed of sound, Fix you... Són uns cracks en directe, de veritat.
Després d'agafar un bus des de Harrisburg a Washington D.C. (3.30 h de duració), un tren des de Washington a Manassas (1 hora), i un taxi (30 mins) vam arribar a Bristow, estat de Virginia, en un pavelló al mig del norres. Però Coldplay estava esperant-nos, era l'últim concert de la gira als EUA i van estar casi 2 hores tocant. Fins i tot Chris Martin va saltar del escenari, es va ficar al mig del pavelló damunt d'una taula per acabar In my place! (ho tinc en vídeo!).

Destacat: Fix You i Clocks.
Millorable: El fred que vam passar esperant un taxi després del concert.

Al dia següent, ens vam alçar en Washigton, una senyora capital d'estat. Casa Blanca, Capitoli, Lincoln Memorial, Jefferson Memorial, WWII Memorial, Korea Memorial, Vietnam Memorial,...
Mireu la foto, veieu a Jenny cridant "Forreeeeeeest!!"? També, des d'on està presa la foto, Marthin Luther King va pronunciar el seu famós discurs "I have a dream" davant d'una gran magnitud de persones.
Ja el diumenge, vam visitar el cementiri d'Arlington, on està soterrat tot aquell que ha servit al país, soldats caiguts en les múltiples guerres on ha assistit EUA (que no són poques), generals, almirants, astronautes... i per suposat la tomba de John Fitzerald Kennedy, la seua esposa i dos fills. Després, una visiteta al barri de Georgetown, un barri molt europeu, dinàmic i ple de gent jove i tendes... i cap al bus directe a Harrisburg!

En definitiva, un bon cap de setmana fora d'Elizabethtown, propet de Bush i Coldplay, que ja feia falta!

El que se m'espera!! (1er examen)

2005-09-24T01:40:00.000-04:00

És divendres... deuria estar anant a New York però el dimecres tinc un exàmen i he d'estudiar. A banda, el dijous he d'entregar un treballet, que encara no he començat.
European Union Simulation té la culpa de que em passe el cap de setmana liat, llegint un llibre en un perfecte anglès, que m'obliga a buscar 3 de cada 2 paraules al diccionari! Historia de la Unió Europea, teories sobre la integració, partits polítics a països de la U.E., els problemes amb els francessos i britànics... tot això i més en anglès! Encara que porte un mes ací, m'és molt difícil entendre este llibre, que per altra banda, és interessant.

Però de totes formes sé que el pròxim cap de setmana serà millor:
Divendres: Concert de Coldplay a Bristow, VA.
Dissabte: Washington D.C.
Diumenge: Philadelphia, PA.

Espere que esta setmana passe at the speed of sound.

Bowling for Etown!

2005-09-21T03:45:00.000-04:00

Es pot estar als EUA sense anar a jugar a bolos? Ens han fartat a les sèries americanes amb escenes de famílies i grups d'amics en la bolera. Els Simpsons (Homer), Los problemas crecen, Pedro Picapiedra... fins i tot Michael Moore va ficar com a títol d'una peli Bowling for...
Com veieu en la foto, hui he anat a endinsar-me un poquet més en la cultura americana i he anat a la bolera (per segona vegada des que estic ací).
Hem passat un bon ratet però necessite millorar, quan torne a Espanya tinc una partida pendent que no puc perdre! ;)
Tots els dimecres, per 6 dolars pots jugar les partides de bolos que et vinguen de gust, unlimited bowling. Així que crec, que a partir d'ara, tots els dimecres aniré. Sempre hi ha algú que va i s'ofereix a dur-te.
PER CERT, HUI HA FET UN MES QUE ESTIC ALS EUA!

Setmana de festes a Etown!

2005-09-13T02:22:00.000-04:00

Mentre a Borriana es celebrava la setmana de festes, per a intentar sentir-me com en casa, vaig haver d'eixir un poquet i acudir a unes festes per ací.

Dificultats per a beure alcohol
El cap de setmana passat, per el 2 de setembre, vam anar uns quans internacionals a un garito, Rockwells. Era com un bar que tenia per beure, i menjar, dintre i fora. Per accedir fora vaig haver d'ensenyar el meu passaport (i visat), ens vam assentar i ens van vindre a pendre nota. Un mai-tai (un consell d'Andreas, un company alemany), que era una especie de coctail tropical. Can I see your ID? , ens va preguntar la camarera, li vam ensenyar el passaport, i en comprovar que erem majors de 21 anys ens va possar un "cunyo" a la mà. I alguns pensareu per a que era ixe "cunyo", jo també m'ho preguntava. Més tard ho comprovaria: una volta ens van traure els coctails, ens van dir que la gent menor de 21 anys se tenia que asentar en una taula diferent a la nostra!
Més tard, el mateix tio, anava passant cada cert periode de temps i ens demanava que li ensenyarem el cunyo per tal de comprovar que qui beviem alcohol erem majors de 21 anys. En resum, vaig ensenyar el meu passaport 2 vegades a uns camates i em van fer control de cunyos unes 4 vegades.

Uff, millor fer-me un cubata al Hatuketimporta, no creeu?

Aniversari d'un americà
Un dels companys de casa d'Andreas va celebrar el seu anivesari: Va comprar un barril de cervessa amb una manguereta incorporada per a tots els convidats.
Ací, la gent juga a jocs raros en cartes per a beure i fan carreres per equips per a beure cervessa, una locura. Pero lo més estrany va ser quan van alçar a un xic peus cap al sostre (formant 45 graus entre el cos i el terra) i este bevia direcament de la manguereta del barril!

Ball al college
El dissabte hi havia un ball organitzat pel S.W.E.E.T. (Students Working to Entertain E-Town). La gent es va transformar, i així com de normal van desastrats, els xics i les xiques es van ficar de dissabte, i van acudir al ball al Event Space. Hip-hop a tota canya, des de les 10 fins les 2.
Allí vaig poder observar in situ com lliguen els americans entre ells i com ballen una volta han aconseguit l'objectiu. La tia es posa contra el tio, en la típica i coneguda per tots, postura del bollo, i meneja el cul. Molt sensual i amb glamour, eh? Però hi ha una variació, la tia pot que tire cap avant el seu cos, no el seu cul (que segueix apegat tio), adoptant una postura tipo gosset. Com veieu molt de glamour i sensualitat i saber estar, eh!
Jo ho vaig passar bé amb el grup d'internacionals i americans amics nostres, criticant les 4 hores ininterrompudes de hip hop.
Part positiva: no hi havia fum i els ulls no em van coure, ja sabeu lo sensible que els tinc!

PD: No va haver Rei i Reina del ball! :(

Jo i la bandera!

2005-09-09T23:49:00.000-04:00

Bé, jo pense que en este cas, la imatge val més que mil paraules. M'agrada la bandera americana, xics! I'm proud to live 4 months in America! És que la veus en tants llocs (cases, gasolineres, tendes...) que al final t'agrada!
Esta foto l'he fet en casa de la nostra profe d'anglès que ens ha convidat a pendre algo a sa casa. Al garatge tenia la bandera, ella només la trau al carrer el dia de la bandera, perque diu que molta gent pensa que si tens la bandera continuament, vol dir que recolzes a Bush.
A moltes cases, des de que estic ací, la bandera està a mitja asta, en memòria de les víctimes del Katrina.

PD. Perarnau, si veus açò, perdona!

The international students 2005

2005-08-28T01:10:00.000-04:00

Here you can see most of the international students who have arrived here this semester and our peer mentors (who have helped us a lot). People from Holland, Bolivia, Cameroon, India, Japan, Germany, Vietnam.... All of them very nice people. I wish we have a good time here!
This picture is in one of the famous murals in Etown in an old shoes factory, very important in Pennsylvania many years ago.
That day we walk arround Elizabethtown to see the peculiarities of this little town. We knew also, why its name is Elizabethtown and the story of its founders. We visited the oldest house here and style of life of the first inhabitants.

Welcome to Elizabethtown

2005-08-21T22:15:00.000-04:00

I took a Septa Train to Philadelphia Station, but what station? I didn't know the name of the station, there's so many stations in Philadephia. So, I stopped in the wrong station and I had some difficulties to find out the train which has to bring me to the right station. My English wasn't good enough to understand the instructions of the people that helped me, and sometimes theses instructions were contradictory. But at the end I understood them and I arrived to the 30th Street Station in Philadelphia, and I took a train to Etown.

Well, I arrived here on 21st of August, three guys were waiting for me with a poster: “Welcome to Elizabethtown College!”. “Ok, I'm in my right station”, I thought. They were very helpful and they showed me parts of the college. I liked it a lot: grass, trees, nice buildings... that was the first difference with my university.

Arribada a U.S.A.

2005-08-21T21:30:00.000-04:00

Vaig arribar ací el 21 d'agost. Quin dia més llarg! Em vaig despertar a les 6.30 del matí (hora espanyola), i em vaig anar a dormir a les 12 de la nit (hora d'ací). Com diem en festes: vaig empalmar.
El dia va començar en nervis, llàgrimes, despedides.... però una volta en l'avió, estava molt tranquil, era com estar ja als EUA. Si normalment, em fique nerviós en els avions, aquesta vegada era com un viatge en cotxe (possiblement el Tranquimazin em va ajudar).

Després de 9 hores de vol tranquil on només es podia vore per la finestra l'inmensitat del Oceà Atlàntic, vaig arribar a Philadelphia! Una volta en l'aeroport, vaig anar a la cua d'immigració amb els meus documents, i després de deixar les empremptes digitals, de que "em retrataren" i de que em feren unes preguntes, vaig anar a per les maletes.

Però això no seria el últim obstacle per a entrar als EUA, tenia encara que passar per un lloc on agafaven un altre formulari. Hello! (done el formulari, ensenye el passaport) "Where's your form?", me pregunta (ho vaig entendre a la quarta), li dic que li'l acabe de donar, me diu que no. M'ensenya el meu formulari per assenyalar-me que li tenia que donar un com ixe, "That is mine" li dic. Me torna a demanar el passaport. "Ok", em respon, ni un sorry ni res.

La cuestió és que era lliure i que ara la dificultat seria agafar un tren SEPTA fins la 30th Street Station de Philadelphia, per posteriorment agafar un tren de la companyia AMTRAK fins a Elizabethtown.

21st August - 20th December

2005-08-10T21:30:00.000-04:00

Aquest es el periode de temps que estaré a Elizabethtown, Pennsylvania, Estats Units d'Amèrica.
Una beca oferida per la Universitat Jaume I de Castelló m'ha donat la possibilitat d'estudiar un semestre a un bonic college nordamericà: Elizabethtown College.
A quasi dues hores de Philadelphia es troba aquesta ciutat, molt americana, plena de casetes aillades, amb un bonic verd jardí amb la corresponent bandera americana.
Amb aquest blog, aniré contant les cosetes que van ocorrent per ací, amb l'intenció de passar l'estona i fer-la passar a qui vullga saber de mi.